25 d’Abril de 2009, tres segles de resistència
Pau Alabajos
>> MONOGRÀFIC: 25 D’ABRIL
Per què rememorar, tres segles després, la Batalla d’Almansa? El 25 d’Abril de 1707 va suposar un episodi crucial en la història dels valencians i les valencianes. Aquell dia vam perdre el nostre autogovern en detriment de la Corona de Castella, que va imposar les seues lleis a través del Decret de Nova Planta. La nostra llengua va ser prohibida a l’administració, l’ensenyament i la predicació i els nostres drets com a poble van ser menystinguts pel nou Règim, de clara inspiració absolutista.
Podem dir que aquesta data fatídica marca l’inici d’una repressió continuada, d’una persecució cultural i nacional que encara perdura, avui dia.
Es tracta del naixement efectiu d’una Espanya centralista i unificadora que, de la nit al matí, pretenia sepultar la història i el modus vivendi dels habitants de l’Antic Regne de València i castigar-los, com a revenja per la seua fidelitat a l’exèrcit de l’Arxiduc Carles.
Tres segles després, hem d’enorgullir-nos perquè encara estem en peu, oferint resistència, avançant contracorrent. Si ens aturem una estona i fem una ullada al passat, descobrirem que les conjuntures econòmiques i polítiques han anat succeint-se al llarg dels anys: els nostres enemics han canviat de disfressa en diverses ocasions, però nosaltres ens hem mantingut ferms, amb el cap clar. Hem sobreviscut, fins i tot, a una dictadura feixista que no va dubtar a exercir la violència contra els dissidents per tal d’instaurar la seua anhelada España una, grande y libre.
Amb l’adveniment de la democràcia (amb negreta, cursiva i subratllat), les nostres reivindicacions encara són les mateixes: per què el nostre futur es decideix a Madrid, a les oficines de Génova i Ferraz? Per què no podem veure TV3 a les comarques del sud? Perquè hem de pagar peatge a l’autopista que ens vertebra? Per què les balances fiscals del Principat de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià són les més desfavorables de tot l’Estat? Per què els Borbons conserven, en ple segle XXI, els seus privilegis? Per què hem de demanar encara permís per a respirar?
El 25 d’Abril de 2009 es commemora una derrota que va tindre lloc fa una eternitat, que ha condicionat sensiblement el context social i polític que vivim en el present, ara i avui; però també se celebra el naixement d’un moviment de resistència, d’una oposició legítima que no ha deixat de créixer i madurar des de llavors: tres-cents anys de lluita infatigable, sense claudicacions, defensant el nostre dret a l’existència, plantant cara a l’adversitat i protegint-nos dels atacs, els abusos i les agressions externes, amb dents i ungles. Deixant-nos la veu en cada manifestació, embrutant-nos les mans de pintura en cada pancarta, donant-li forma als nostres somnis i esperances en cada manifest que escrivim i llegim. Cada 25 d’Abril certifiquem una desfeta, una derrota dolorosa, un capítol amarg de la nostra història; però, al mateix temps, no podem oblidar que també celebrem i reivindiquem, amb tots els honors, el naixement de la nostra lluita, de la nostra resistència.
