90 Aniversari de l’assassinat de Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht
Florian Osuch | Berlin
90 anys d’homenatges
La manifestació per Karl Liebkecht i Rosa Luxemburg té una llarga història i èpoques molt diferents. Mentre que, als anys 20, milers de persones es trobaven a les tombes comunes del cementiri central del barri de Friedrichsfelde de Berlín, durant els anys 30 i 40 algunes desenes de comunistes i socialistes s’havien d’amagar de la repressió feixista.
Després de l’alliberament del feixisme, l’Estat comunista alemany –la República Democràtica Alemanya (RDA) – va fomentar una àmplia cultura de memòria a la resistència antifeixista i el moviment obrer, en record de les persones assassinades als camps de concentració o durant la revolució alemanya de 1919. Així doncs, van construir un gran monument socialista on es troben enterrats diversos representants comunistes i socialistes morts durant aquelles dates. A més, cada any, el partit estatal SED organitzava un homenatge de caràcter obligatori a Liebknecht i Luxemburg. En aquell moment, unes cent mil persones es reunien al cementiri, on també hi assistia la cúpula de la RDA.
Després del canvi polític a Alemanya i la caiguda del mur – 1989-1990 –, l’homenatge als dos revolucionaris va desaparèixer. Amb els anys, però, la gent s’ha tornat a trobar, ara sense cap organització central, i la convocatòria es fa des de la base.
Per defensar les idees de Liebknecht i Luxemburg, es va formar una plataforma que organitza la manifestació cap al cementiri on hi ha enterrats els dos fundadors. De les 100.000 persones que hi van participar enguany, prop de mil ho van fer al bloc anticapitalista, organitzat per col·lectius antifeixistes i anticapitalistes de Berlín sota el lema Amb el capitalisme no hi ha pau! A l’inici de la manifestació, dues persones van agitar banderes amb el símbol d’acció antifeixista i van encendre bengales des de la teulada d’un edifici. La gent va mostrar-se animada durant el recorregut, tot i que la temperatura de -10 graus ho dificultava.
La revolució i l’assassinat de Liebknecht i Luxemburg
La revolució alemanya de 1918 es va produir com a reacció davant la situació de misèria dels darrers anys del mandat del kàiser Wilhem II i davant una societat angoixada per la Primera Guerra Mundial. Als centres industrials i les grans capitals, el poble vivia en una situació catastròfica i de pobresa extrema.
El 1914, Karl Liebknecht, del partit socialdemòcrata alemany (SPD), havia estat l’únic diputat del parlament (Reichstag) que va votar en contra d’uns crèdits militars que havien de servir per la I Guerra Mundial. De resultes, Rosa Luxemburg va fundar la Lliga Espartaquista (Spartakusgruppe) i ella, Liebknecht i d’altres polítics es van separar de l’SPD.
