Bloc per Mallorca: unitat de l’esquerra nacionalista?
Guillem Colom
Aquest article analitza des d’un òptica independentista d’esquerres els moviments i canvis polítics que ha provocat a l’espai nacionalista la recent creació del Bloc per Mallorca.
L’any 2006 una gran part de la societat civil a Mallorca desitjava i va reclamar una coalició de tota l’esquerra nacionalista per tal de fer fora del Govern balear al Partit Popular. Aquesta reclamació fou la conseqüència de la situació d’emergència nacional que es pateix, a causa de tota una sèrie de polítiques espanyolistes i destructores del territori desconegudes fins ara a les Illes. Aquestes noves formes de fer, que són un atac directe a la terra, la llengua i la cultura catalanes, s’han anomenat valencianització de la vida política a Mallorca.
Després de superar molts problemes, dissensions, divisions i discussions entre partits molt propers ideològicament, a dos mesos de les eleccions s’ha constituït el Bloc per Mallorca més o manco com inicialment s’esperava: amb el Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista, Esquerra Unida/Els Verds i Esquerra Republicana de Catalunya. Només s’ha despenjat un grup de gent que va sortir del PSM per crear Entesa per Mallorca. Malgrat haver assolit la unitat és important destacar que la idea que tenen els diferents partits sobre la finalitat del Bloc és molt diferent, car mentre un sector important del PSM i d’EU/EV aposta per fer una unió a llarg termini, tota la militància d’ERC hi està en contra. De fet, aquest partit és el que ha posat més entrebancs a la creació del Bloc, com ara veurem.
Per entendre el que ha passat cal fer un poc d’història. Des de finals dels anys 70 el PSM ha estat la casa comuna del nacionalisme a Mallorca. Això ha succeït per dos motius: el primer és la seva nombrosa presència dins grups i plataformes de tot tipus: ecologistes, defensa de la llengua i la cultura, etc. Tot això els va ajudar a ampliar molt la seva base social. A més a més, li va donar un caire de partit lluitador, proper a la gent i a les lluites reivindicatives. La segona causa ha estat la quasi omnipresència del PP a les institucions mallorquines, fet que provocava que el PSM no tengués oportunitat de defraudar la seva base social. Les altres opcions eren els partits espanyols, el regionalisme dretà i folklòric d’UM o Esquerra Unida, partit creat d’una escisió del PSM i que ja fa anys que es presenta juntament amb Els Verds.
Durant molts d’anys la situació no va sofrir grans canvis, fins que a mitjans dels 90 un reduït grup de militants del PSM decideixen abandonar el partit i crear ERC a les Illes. Tanmateix, ERC a Mallorca no va créixer molt, car per créixer no basta amb un grapat de quadres, cal una base social, que era, i encara és, majoritàriament propera al PSM.
Així, es va arribar al govern del Pacte de Progrés. Aquest nou govern va aixecar moltes esperances però, com a conseqüència de la pressió dels poders fàctics i també per les gran errades internes, només va durar quatre anys. Això va provocar tota una sèrie de reflexions dins els partits de l’esquerra nacionalista a Mallorca, reflexions molt complicades i llargues de digerir: la primera és que per fer fora a la dreta és necessari aconseguir la unitat, sobretot després de veure les noves formes del PP a les Illes, cada vegada més d’extrema dreta. La segona reflexió, més bé constatació, la férem els independentistes d’esquerres, que varem veure com un canvi de govern no implica res si no va acompanyat d’un canvi social, d’un canvi a a les formes de fer política i de concebre els partits.
També es va veure com el bipartidisme espanyolista s’estava imposant a la societat mallorquina. Un bipartidisme que ens convertiria en una província més dins l’Espanya creada i pensada des de Madrid. És per això que molts arribaren a la conclusió que la única opció era unir les forces d’esquerres i nacionalistes, inspirats en la idea del Bloc Nacionalista Gallec, tot incorporant a EU/EV, que aquí té una força important dins la població immigrant espanyola, a qui sempre li costa votar a partits que es declaren nacionalistes. Cal dir que tant el PSM com EU/EV pràcticament no han tengut idees diferents al llarg dels darrers anys, amb un consens quasi total en el tema de la llengua i el territori. D’aquesta manera, durant l’any 2005 els partits polítics varen començar a realitzar tota una sèrie de moviments interns: EU/EV va crear una nova formació a l’estil d’Iniciativa al Principat anomenada Alternativa. Malgrat trobar dificultats a un sector d’EV, la direcció va fer el pas definitiu després de rebre el vist-i-plau de la militància.
Tanmateix, els majors problemes es trobaven dins el PSM, a on a mesura que la idea del Bloc anava agafant força es varen veure les dues branques internes que hi cohabitaven: per una banda l’oficialista, que defensava que el PSM havia de continuar presentant-se en solitari, essent la casa comuna del nacionalisme. Aquest grup està format majoritàriament per gent dels pobles de l’interior de la illa, tradicionalment més conservadors, i defensen que per lluitar contra el bipartidisme PP-PSOE cal superar l’eix esquerra-dreta en favor d’una idea nacionalista transversal. L’altre sector, conegut com a renovador, defensa que el nacionalisme a Mallorca ha de cercar acords a l’esquerra, ja que en realitat el nacionalisme transversal acaba sempre dins UM, partit subordinat al PP. Per a ells el nacionalisme ha de ser d’esquerres, i molt més tenint en compte la història del nacionalisme local, que sempre ha unit els conceptes d’esquerra i defensa del país.
D’aquesta forma, després de patir molts problemes interns, els renovadors guanyaren el Congrés, i només uns dies després ja varen començar a aparèixer militants que es donaven de baixa del partit; algunes setmanes més tard les agrupacions d’alguns pobles es donaven de baixa en bloc, provocant una crisi dins el partit nacionalista. Tot i aquests problemes, le negociacions entre el PSM, EU/EV i ERC començaren, malgrat ben prest ERC es va retirar ja que es “sentien marginats”. L’acord entre els altres dos partits no va ser molt complicat i el Bloc va començar a fer feina conjunta.
Això va motivar tota una sèrie de moviments dins l’àmbit nacionalista, especialment per part d’UM, que va començar una estratègia oberta d’apropament a tot el sector de descontents del PSM, intentant inclourer-los al seu projecte. Amb tot el que estava passant, UM va veure l’oportunitat de rentar-se la cara després de donar suport al PP durant tota la legislatura, així com de dividir el nacionalisme d’esquerres per atreure alguns vots. Fins i tot alguns dels seus dirigents arribaren a afirmar que UM era l’únic partit vertaderament nacionalista que quedava a Mallorca (sic). Tanmateix, el descrèdit d’aquest partit dins el món nacionalista d’esquerres és tant gros que molts dels exPSM hagueren de negar cap tipus de contacte amb ells. ERC també va aprofitar per fer l’ullet als militants que havien abandonat el PSM, però aquests decidiren crear un nou partit: Entesa per Mallorca, que afirmava ser el representant del “mallorquinisme progressista”, tot retraient al Bloc que un dels seus integrants era un partit d’obediència espanyola, refererint-se a EU. També els qualificava de ser “quasi antisistema”. Aquest nou partit té una incidència important, com ja hem dit, a alguns pobles de Mallorca, com per exemple Bunyola, Santa Eugènia o Vilafranca de Bonany.
Paral·lelament a les negociacions entre partits polítics varen aparèixer grups d’opinió, com per exemple el Tercer Espai, un autodenominat ‘think tank’ que pretén reforçar la consciència nacional a les Illes. Aquest col·lectiu va fer molta feina per tal de “superar l’eix esquerra-dreta en favor de la discussió nacionalisme-estatalisme”, que era un atac directe al tot just creat Bloc per Mallorca, ja que ells animaven a tots els sobiranistes a unir forces. De fet, molts dels articulistes d’aquest espai eren propers a UM, ERC o Entesa per Mallorca. Una altre plataforma d’aquestes característiques és Sobirania i Progrés, d’àmbit del Països Catalans, que a Mallorca va cristal·litzar en la Crida per Mallorca, que també criticava la desunió del sobiranisme. Cal dir que al manco parlaven obertament de Països Catalans no com el Tercer Espai, que “té com a objectiu aconseguir el màxim sostre d’autogovern per a les Illes Balears”.
Al mateix temps que ocorria tot això, el Bloc continuava preparant el seu programa i llistes amb un punt molt important al seu favor: la Plataforma Progressistes pel Bloc, que serveix de nexe d’unió entre la nova coalició i la societat civil, car no era únicament un grup d’opinió intel·lectual, sinó un grup de gent que anava fent pressió a poc a poc per tal que la idea del Bloc creixés i s’ampliés a més àmbits socials.
D’aquesta forma varen passar un parell de mesos en els ERC i Entesa negociaven, sobretot perquè el Bloc, malgrat totes les pressions dels sectors sobiranistes, continuava oferint el setè lloc a les llistes a ERC. Així, a mitjans març, quan era quasi segur que Entesa, partit que havia nascut amb vocació municipalista, i ERC presentarien llistes conjuntes al Parlament regional, les negociacions entre ERC i el Bloc començaren a avançar, car el Bloc decidí millorar en un lloc l’oferta a ERC. Cal afegir una novetat que ha facilitat l’acord: des d’aquestes eleccions es fan llistes separades al Parlament i al Consell, amb la qual cosa ERC entrarà al Bloc ocupant el sisè lloc al Parlament i el quart al Consell de Mallorca. Finalment el Bloc per Mallorca serà un pacte entre partits únicament per les eleccions autonòmiques, a les paperetes hi apareixeran els anagrames dels tres partits i la data de caducitat és, en principi, aquesta legislatura.
Amb aquest darrer moviment a nivell municipalista s’han produït alguns canvis, destacant el progressiu acostament d’Entesa cap a UM, de forma que presentaran candidatures conjuntes a alguns pobles. És important destacar que la situació als municipis és molt diferent de les eleccions autonòmiques, car a la Part Forana moltes vegades es vota a la persona més que als partits. A més a més, els pactes entre les diferents formacions nacionalistes augmenten dia a dia.
CONCLUSIONS:
1.- Una de les circumstàncies més importants, com ja hem dit, és que els partits han discutit de política de forma pública, sense amagar-se de la societat. Així, el debat polític, que quasi sempre queda reduït a les executives dels partits, ha sortit a la llum. Com a conseqüència d’això la societat ha vist com moltes vegades la discussió era més per cadires institucionals que per idees polítiques. Per tant també ha motivat que els partits mostrassin, uns més que altres, cal dir-ho, els seus vertaders interessos.
2.- Entesa per Mallorca ja ha iniciat l’acostament a UM, cosa que pot reforçar al sector crític existent dins el partit regionalista. Aquest grup era molt contrari a pactar amb el PP i després de les pressions que ha sofert UM durant tota la legislatura per part de l’extrema dreta, podria ser que el pacte no és repetís.
3.-L’esquerra nacionalista anirà unida a les properes eleccions autonòmiques, amb la qual cosa s’evitarà la tradicional pèrdua d’escons degut a la Llei d’Ont. A més a més, aquest exercici de maduresa política evita l’existència de diferents sigles per polítiques molt similars.
4.- Tanmateix, el Bloc no pareix ser un projecte consolidat ara per ara. Si bé cal esperar a veure que ocurrirà a les properes eleccions per conèixer el futur d’aquest projecte, és important destacar les diferències conceptuals entre el partits que el conformen, especialment en el cas d’ERC. Aquest partit pareix no estar disposat a rebutjar a les seves sigles a favor d’una unitat que englobi diferents partits.
5.- El fet que ERC no vulgui renunciar al seu projecte polític pot parèixer un exercici de coherència amb el seu ideari, però el problema no està a nivell teòric, sinó a nivell pràctic, com molts ja sabem. De fet, ERC és un partit que accepta la legalitat espanyola i no avança nacionalment, com es pot veure al Principat. Tot i així, cal reconèixer que no ha abandonat la defensa de la realitat dels Països Catalans, cosa que sí se’ls pot retreure a tots els altres partits nacionalistes de les Illes. Tanmateix, la reiteració estatuària al Principat i la defensa de l’autodeterminació per només una part del territori mostren una vegada més que està enfora de defensar desacomplexadament la nació completa. Pel tema social, és un partit que accepta el neoliberalisme i per tant no pot representar una vertadera alternativa. ERC és un partit que no lluita per la mobilització de les masses ni per crear uns moviments socials contestataris, car fa la feina de dalt a baix, i moltes vegades el seu creixement a les Illes i al País Valencià depén molt més del que faci al Principat que no a aquests territoris.
6.- Per tant la única alternativa viable i real és l’esquerra independentista, que ha de continuar treballant de baix a dalt per crear un moviment popular fort i combatiu, disposat a enfrontar-se a la legalitat espanyola i al sistema capitalista. L’esquerra independentista no ha de tenir pressa, car la nostra alternativa és diferent i pretén assolir un canvi social, no únicament institucional. Tot i així, quan el moviment sigui més madur caldrà fer feina institucional als pobles i municipis, amb la finalitat que l’activisme de carrer tengui una representació als nostres ajuntaments.
Guillem Colom és redactor de L’Accent a Mallorca
