Caminem per poder ser
Per saber on anem, sovint, hem de fer una mirada enrere per saber d’on venim. Ara, amb tants reptes al davant i amb la il·lusió del primer dia, hem obert nous camins per on fem passar tot el nostre carruatge d’idees i propostes, amb la complicitat de moviments i col·lectius. Hem participat en espais d’autoorganització popular, de cooperació veïnal o d’organització política i, en la majoria de casos, hi seguim treballant. Són el resultat d’anys de feina, de cooperació i de debat. I aquests s’han fet camí a base de moltes hores i feina, però també a base de cops, repressió i molta consciència. Un compromís ferm que, com ja sabem, sempre ha tingut el propòsit d’avançar i, durant molts anys, ho ha fet sol.
Sabem que tots aquests espais ens han reclamat molta dedicació i que encara són imprescindibles. És precisament d’aquests que han nascut noves propostes organitzatives i és clar que és d’aquests que n’hem sortit tots i totes nosaltres, que hem fet néixer les diferents candidatures de la CUP, amb les quals, en totes les seves formes, ens presentem a 163 municipis. Sí, hem avançat, i ho hem fet partint dels nostres propis espais i, a poc a poc, amb consonància amb molts d’altres. Hem estat conscients també que aquest camí no el podem fer sols, que no som cap producte d’autoconsum, que podem aplicar part del que hem anat treballant i, que per fer-ho, hem hagut d’eixamplar la mirada, traspassant les nostres pròpies línies.
Aquest nou espai institucional, amb les seves pròpies contradiccions, ha fet un gir polític a moltíssims pobles; hem passat del “això s’hauria de fer així” a fer-ho, literalment. Sovint ens hem trobat perduts en la desesperació i hem anat topant amb el gran mur burocràtic d’una casa que, per si sola, no ha representat mai les classes populars i que sovint ha estat objecte i poder dels cacics de torn o de la vella política. Partint de la convicció que sabem perquè la volem: lluny de voler-ne la gestió, a nosaltres ens toca començar a crear espais de contrapoder popular que comencin a iniciar el trencament amb l’statu quo, i això no ho farem d’un dia per l’altre, ens costarà i ens demanarà temps i dedicació.
Són moltíssims els nuclis de la CUP que, per primera vegada, s’enfronten a un espai desconegut, professional de la desactivació popular, proper i llunyà a la vegada. No hem de patir per això, la nostra feina és ser-hi, ser-hi per seguir sumant i transformant fins que arriba l’hora, la nostra. Poc a poc anem coneixent la màquina (sabent, però, quina és la seva funció i al servei de qui està), sí, és cert, de mica en mica l’anem coneixent i, també, de mica en mica, ens va transformant. Ens obliga a debatre qüestions, a dedicar hores per entendre ves a saber què, ens obliga a tancar-nos amb les nostres antípodes polítiques, ens hi obliga, ens hi obliga, ens hi obliga. Ens obliga tant que, més sovint del que voldríem, hem de seguir mirant enrere per saber d’on venim. Però, un cop hem fet aquest mirada enrere, ràpidament ens toca girar el cap i mirar al costat i, allà, hi seguim veient el nostre company, i el del seu costat, i així sense parar, que són els que ens poden treure d’aquest tornado que, ràpidament, ens engoleix amb la seva força natural. I així, doncs, per combatre aquesta força i per a mantenir la nostra fermesa, necessitem els col·lectius i les persones gràcies a les quals hem pogut arribar fins aquí i que ens fan tornar a la nostra pròpia realitat, la del carrer, la de la lluita incansable.
És així com sabem que, per crear tot això, ens cal molt capital humà, gent amb ganes i disposada. És per aquest motiu que tot aquest esforç té tant d’espectacular. I tota aquesta energia surt exactament d’aquest carrer que defensem, de les classes populars a les quals diem que representem. I, per tant, sabem que, quan ens exigim fer un esforç en aquesta direcció, ho hem de fer plenament conscients que no el podem fer sols; nosaltres no dictem i els altres copien; nosaltres caminem junts, braç amb braç, pel mateix carrer, amb aquesta gent.
És més necessari que mai que ens plantegem com funcionem a cadascun dels municipis, com confluïm amb els nostres propis actors polítics i com hi treballem. I això ho hem de fer sempre, any rere any. És molt important que estiguem alerta, perquè aquesta màquina és molt exigent, i perquè cada cop hi estem posant més recursos i, sobretot, perquè estem generant que grans potencials humans agafin aquesta bandera. I, sí, som molts i en volem ser molts més, però això és com una balança: si hi posem tota la nostra capacitat política només en un dels dos costats, ja sabem què pot passar.
Ara tenim grans reptes al davant; hi hem de ser tots i totes per avançar. Pensar, fer, treballar i lluitar. Sí, volem capgirar aquest marc capitalista de soca-rel, tibant ben fort, però ho hem de fer conscients de com ho fem, perquè la lluita serà llarga i ens necessitem a totes.
A la comarca de l’Anoia, des de Capellades, contemplem esperançats com comencen a caminar nous projectes municipalistes, passem d’una sola Candidatura d’Unitat Popular a quatre, mentre observem com els diferents partits es posen nerviosos amb la nostra presència i comencen a entendre que nosaltres n’estem farts, farts que ells segueixin gestionant les nostres vides. I, inevitablement, veuen com, en els nostres ulls, s’hi reflecteixen les barricades que alçarem amb totes les engrunes que ens estan deixant.
Nosaltres, des d’una petita vila com Capellades, hem repensat i qüestionat, més sovint del que voldríem, noves formes de treball i coordinació amb la resta d’espais polítics, i aquest esforç, que de vegades sembla que no porta enlloc, ens ha permès avançar sense perdre la perspectiva del que som i dels que som. La coordinació en l’estratègia i en l’acció amb la resta d’agents de l’EI i d’altres col·lectius ens permet, avui dia, ser segona força al consistori i seguir amb la lluita al carrer que hem portat sempre a terme. La meva experiència com a regidor m’ensenya i em segueix ensenyant com és de necessari poder comptar amb els companys i col·lectius al teu costat, perquè, definitivament, si d’alguna cosa potser anem escassos, és d’experiència en aquest camp i, més ràpidament del que voldríem, ens veiem engolits pels punts de vista “legals” dels seus aparells. I és en aquest moment quan els teus t’agafen de la mà i et tornen al carrer.
