Decisions indecises

  Antonio Peredo Leigue – Senador del MAS

Reflexions entorn la confrontació política abans de celebrar-se el Referèndum

Mentre fan campanya per rebutjar el text de la nova Constitució Política de l’Estat, diumenge 25 de gener, els candidats presidencials de l’oposició cerquen opcions perquè un d’ells acumuli els vots contraris al govern. La seva incoherència és tal, que no tenen en compte que la desautorització al referèndum constitucional postergaria les seves pretensions un any més. Què pot succeir-los en aquest lapse? Pel que sembla, la seva projecció no va més enllà de l’èxit que busquen per a aquest diumenge. Èxit que, per a tots ells, no va més enllà d’aconseguir un 30% de votació pel NO, una base que consideren suficient per a les seves pretensions presidencials.

Hi ha sens dubte, una excepció. Un dels pretendents va retrocedir de la seva actitud anterior i va declarar que els ciutadans han de votar segons la seva voluntat. Els altres continuen campanejant el NO, que només demostra el seu rebuig a qualsevol canvi, malgrat els evidents beneficis aconseguits fins ara.

L’absurda tossudesa

Tres prefectes opositors són els més interessats en unir els vots opositors. Uns tenen més possibilitats que d’altres. Per tant, encoratgen als qui té més petites pretensions per a que facin les declaracions més impròpies: “Si el NO triomfa al meu departament, desconeixerem la Constitució”. Una insensatesa tan gran no té cap mena de base i, sens dubte, seria impossible de complir, llevat que aquell prefecte i els seus seguidors tornin a desencadenar la violència com ho van fer entre agost i setembre passats.

A més a més però, posat en condicional com ho va fer el personatge en qüestió, reflecteix els temors que tenen tots ells, de que el poble que diuen representar, els demostri que Bolívia necessita i posarà en vigència la nova Constitució Política de l’Estat. L’evidència d’aquests temors es fa visible de moltes formes; l’absència total d’enquestes a les quals són tan aficionats, la presència conjunta de tots ells a cada acte que realitzen, la cautela que mostren els mitjans que els són afins, la inútil recerca de contradiccions en les declaracions oficials.

En fi, la desesperació ha fet presa dels opositors que tot just s’animen a parlar i, posats en campanya, troben ximples i ximples útils perquè parlin per ells.

La història es repeteix

Més d’una vegada va succeir que, importants reformes en l’estructura econòmica, social i política del país, van ser rebutjades pels grups de poder que, obstinats a mantenir els seus privilegis, no van dubtar en portar el país a punts extrems de violència. Però en tots els casos, durant els anys següents van anar reduint-se en força i nombre fins passar a l’oblit.

Si, des de les seves posicions, impulsessin els canvis, podrien integrar-se en el procés en forma d’una oposició constructiva. Tanmateix, més enllà de les lliçons de la història, la repetició dels errors continua sent la norma. Així, quedaran fora del curs de la història una vegada més.

Si foren necessàries precisions, haguessin hagut de recordar el trànsit al liberalisme cap a finals del segle XIX, les transformacions socials de Busch i Villarroel, la Revolució Nacional de 1952, el període de la UDP. Quants van ser els opositors? Com van anar desapareixent? La història no és reversible. Per més retrògrads que van ser els enemics de la Revolució Francesa, no van poder canviar el curs de la història. L’arremesa del rei Borbó a penes va ser un miratge. Però, com sempre succeeix, no es convenceran, per més lliçons que se’ls doni.

Les definicions

Diumenge que ve hi haurà una definició de gran importància: les regles del joc per construir el nou Estat bolivià hauran canviat. Hauran de convèncer-se que ja no poden obstaculitzar l’avenç dels canvis, com ho han fet fins ara. Sabran que el seu paper ha perdut importància, per més que insisteixin en mantenir-se com a reducte. Constataran que els seus mateixos amics comencen a desertar. En quin moment se n’adonaran que la història ha prescindit d’ells?

Aleshores, el NO que ara propugnen contra la nova Constitució Política de l’Estat ja no tindrà importància. Només els quedaran aquests NO resignats: No podem guanyar, no som importants, no tenim arguments i per tant, no som protagonistes.