Die Linke “Els tractats bàsics de la UE han establert el neoliberalisme i la militarització “

Les esquerres i la Unió Europea. Parlem amb Andrej Hunko diputat de Die Linke al Bundestag

Quina opinió tens de la Unió Europea (UE)?

La idea del treball conjunt i la integració europeus i la superació del xovinisme nacional a Europa és, a parer meu, un bon camí. Tanmateix, veig la UE, com a forma concreta del procés d’integració, de manera summament crítica. Sens dubte, la constitució de la UE també ha tingut coses positives, com ara l’eliminació dels controls fronterers i el fet que no hi hagi guerres entre els estats membres. En conjunt, però, és més que clar que la UE es va afaiçonar i està afaiçonada per sobre de tot d’acord amb els interessos de les elits econòmiques i polítiques. La competència entre els estats nacionals es manté. Mitjançant el Tractat de Lisboa, la UE té tractats bàsics que han establert el neoliberalisme i la militarització i, a la vegada, una estructura amb dèficits democràtics enormes. Veig amb gran preocupació l’ascens de la UE en el context internacional, que busca obertament més influència estratègica. Per corregir tot aquest desenvolupament erroni cal, a parer meu, una refundació democràtica de la UE, en què la qüestió social ha de jugar un rol central.

Com analitzes el paper de la UE al món?

Des del final de la Segona Guerra Mundial, el procés d’integració europea ha contribuït al fet que no hi hagi hagut cap més guerra entre els estats membres de la UE. Això és un gran bé. Malauradament, la unió pacífica des de dins va anar acompanyada d’un esforç creixent cap a fora per esdevenir potència. Mentrestant, hom perd la visió global de en quantes missions a l’estranger hi ha tropes dels estats de la UE. Mentre això ja és realitat, a escala de la UE dissenyen també tropes de la UE o fins i tot un exèrcit de la UE. A les fronteres exteriors de la UE, ja hi ha Frontex, per militaritzar-ne la vigilància. Alhora, la UE s’afanya a immiscir-se en molts altres conflictes, com palesa actualment la crisi a Ucraïna. És per això que la concessió del Premi Nobel de la Pau a la UE va ser escarn pur. Nosaltres, com a Linke, oposem a les tendències militaristes i bel·licistes de la política de la UE una Europa social i pacífica, que volem crear sobre la base de la cooperació, en comptes de sobre la confrontació.

Què et sembla la política de seguretat de la UE?

En l’actual conflicte a Ucraïna podem observar, malauradament, que la política de la UE i dels seus estats membres promou qualsevol cosa menys la seguretat: amb el rumb de confrontació contra Rússia el perill de guerra ha esdevingut real. La pruïja de la UE per un acord d’associació amb Ucraïna, que suposaria un arrenglerament unilateral cap a la UE, mostra amb claredat total aquest rumb contra Rússia. En comptes d’això, caldria una política d’equilibri, que també reconegui els interessos de l’altre i es basi en la cooperació, en comptes de en la confrontació.

Com veus la política migratòria de la UE?

Al principi, he esmentat entre els aspectes positius que els controls fronterers dins l’espai Schengen s’han suprimit. Això, naturalment, és lloable, però també n’hem de veure el revés: a les fronteres exteriors moren milers d’éssers humans, que fugen de guerres, persecucions, fam i misèria. És una vergonya que una regió pròspera com la UE permeti una tragèdia com aquesta, i la promogui mitjançant la seva política d’aïllament. Quan era d’Europa que la gent havia de fugir, van ser acollits a gairebé arreu del món. Per contra, la UE avui dia sembla una fortalesa i la manera com tracta la immigració és del tot insolidària i racista. Contra això lluito amb el meu partit i les organitzacions de refugiats.

Com analitzes l’avenç de l’extrema dreta a Europa?

Els resultats de les eleccions al Parlament europeu a molts països han estat preocupants. És cert que la fracció d’esquerra GUE/NGL ha crescut, però el fet que, per exemple, a França el Front National hagi esdevingut el partit més fort és fatal. Alhora, també veiem que, a molts altres països, com ara a Grècia i Hongria, els feixistes s’han fet més forts. Hem de lluitar contra això. Al capdavall, la Constitució neoliberal i antidemocràtica de la UE contribueix al fet que més gent doni crèdit a les respostes de la dreta a la crisi. En relació amb això, també és important que nosaltres, des de l’esquerra, formulem una crítica creïble i internacionalista de la UE en la seva forma actual i mostrem alternatives.

Quina posició té Die Linke davant l’anomenat programa de rescat al sud d’Europa, el pagament del deute i una hipotètica ruptura de la zona euro?

Els programes de suposat rescat de països com Grècia, Espanya o Portugal són un atac obert als drets humans socials i democràtics en aquests països. Se’ls ha imposat programes brutals d’austeritat i privatitzacions, els quals han agreujat la crisi encara més i han deixat els costos només sobre els pressupostos públics, a més de sobre els treballadors, aturats i jubilats i jubilades. En realitat, es tracta d’un paquet de rescat per als bancs, no per a les persones. En el cas de Grècia, per exemple, el 95 % dels «ajuts financers» han fluït cap al sector financer, i només a l’entorn del 5 % ha arribat al pressupost de l’Estat grec. Nosaltres, com a Linke, hem rebutjat cadascun d’aquests programes i ho continuarem fent. I és clar: si no es corregeixen els errors bàsics de la zona euro, com ara els desequilibris de la balança de pagaments per compte corrent, augmentaran les tensions a Europa, amb costos ininimaginables per a les persones. 

Quina opinió tens sobre les minories nacionals i nacions sense estat? Teniu cap posició sobre la independència de Catalunya?

Defenso, bàsicament, el dret d’autodeterminació dels pobles i dono suport al fet que es decideixi democràticament sobre la qüestió de l’autonomia i la independència. Alhora, però, també veig problemes, si es fa de manera unilateral, és a dir, sense incloure els i les habitants de l’Estat que hom vol abandonar. A Kosovo i ara també a Crimea això s’ha mostrat clarament. També és molt important destacar que no veig cap perspectiva per a una transformació social bàsica en una visió purament nacional. Però també veig que a Catalunya i al País Basc hi ha forces d’esquerra, les quals saludo. Concretament, defenso el dret a un referèndum sobre el futur de Catalunya.

Has visitat el líder empresonat de l’esquerra independentista basca, Arnaldo Otegi, i coneixes la situació política del País Basc. Quina opinió tens de la conjuntura política basca actual i, especialment, de la política de la Diputació Foral de Gipuzkoa, la qual actualment és governada per l’esquerra independentista?

Penso que l’esquerra abertzale basca ha fet un canvi molt notable, pel qual s’ha deslligat de la lluita armada, i aspira a una solució democràtica i política del conflicte. Arnaldo Otegi és en aquest sentit una persona summament important i és a la presó precisament per això. Malauradament, sembla que el govern espanyol continua ignorant aquest pas històric i roman mut, la qual cosa em sap molt greu. Penso que, amb el procés de pau, al qual s’ha avingut l’esquerra basca, es podria resoldre el darrer conflicte armat que hi ha dins de la UE, però per a això calen concessions de totes dues bandes, a la qual cosa el govern espanyol actual sembla que està menys disposat que el moviment independentista basc.

Malauradament, no conec prou bé la política concreta a Guipúscoa per poder-la jutjar seriosament. Però, naturalment, l’observaria de grat en el marc d’una visita per tenir-ne una impressió més bona.

Traducció de l’alemany: Daniel Escribano