El 31D, conquerim sobiranies

Després del gran cicle de mobilitzacions contra les polítiques neoliberals i colonials del govern presidit per José Ramón Bauzá, les expectatives generades pel canvi de govern han quedat, en gran mesura, frustrades. Avui dia, és més evident que mai la gentrificació dels nostres barris i ciutats, la dependència gairebé exclusiva del turisme, una política de mobilitat que continua prioritzant el transport privat i manté projectes d’infraestructures ecològicament depredadors, l’esgotament del model autonòmic, com il·lustren l’infrafinançament de les illes, la suspensió de lleis del Parlament pel Tribunal Constitucional (com hem vist amb la Llei de regulació de les corregudes de bous i protecció dels animals a les Illes Balears) o la impossibilitat de materialitzar la voluntat política de la majoria parlamentària illenca, com hem vist amb la negativa del govern espanyol a anul·lar les sentències dels processos polítics dels tribunals franquistes.

A més, en els darrers mesos, s’ha intensificat l’ofensiva de l’Estat espanyol contra els drets nacionals i les llibertats públiques, amb la la destitució del president i el govern legals i legítims de la Generalitat de Catalunya pel govern espanyol i la usurpació de llurs càrrecs per aquest, en aplicació espúria de l’article 155 de la Constitució espanyola, vulnerant obertament l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Els efectes de la repressió estatal i la reactivació de l’extrema dreta civil, que ha actuat amb la impunitat habitual, també s’han fet sentir a les illes, amb agressions de grupuscles espanyolistes a Palma i la imposició de multes governatives per l’exercici de la llibertat d’expressió i manifestació, com hem pogut veure a Manacor i Eivissa, o la criminalització del model públic d’educació i en català, amb els verinosos atacs d’aquells a qui no agrada que es parli, s’escrigui o es pensi. Cal recordar que el bloc del 155, que vulnera la nostra sobirania política, és el mateix que reformà en temps rècord l’article 135, el qual imposa com a «prioritat absoluta» el pagament del deute de les administracions públiques, per sobre de qualsevol necessitat social.

Si nacionalisme espanyol, neoliberalisme i debitocràcia van de la mà, també és indissociable la lluita per la recuperació de les nostres sobiranies, perquè no hi ha veritable sobirania nacional sense la capacitat per a decidir també sobre el model de ciutat, territori, relacions laborals o de serveis públics. Aquest 31 de Desembre no volem celebrar guerres de conquesta, sinó apel·lar el poble de Mallorca a conquerir sobiranies: des de la sobirania política del nostre poble i el dret a decidir sobre el nostre model econòmic i territorial o la sobirania cultural per a la consecució de la plenitud de l’ús social de la llengua pròpia fins a la conquesta de drets bàsics com l’habitatge, la salut, els drets sexuals i reproductius. Així, aquest 31 de Desembre feim una crida a endegar un procés constituent de base popular que ens permeti reconquerir les nostres sobiranies, començant per l’elecció democràtica del cap de l’estat, l’exercici de l’autodeterminació a Mallorca i la construcció d’una república social on la divisió de poders no sigui mera aparença, la justícia persegueixi de debò el frau fiscal i la corrupció política, al Regne d’Espanya gairebé institucionalitzada, i que garanteixi les llibertats públiques i els drets socials i laborals.