El consorci de Lleida: un nou pas cap a la privatització encoberta de la sanitat pública

Aquest dijous, el CatSalut va donar llum verda a la creació del Consorci sanitari de Lleida. El dimecres, el consell de direcció del CatSalut havia aprovat una primera proposta d’estatuts i conveni per a la constitució de l’ens amb els vots en contra dels sindicats. El consorci, diuen, estarà sotmès al dret públic però la lletra del conveni desgraciadament és una altra. A ninguna ens ha estranyat que si es tirava endavant l’esquarterament de l’ICS el que havia de quedar garantit és que no hi hauria cap control previ de les despeses que l’ens gasti, i que el control democràtic quedaria condicionat al què les auditories posteriors considerin. Per nosaltres el Consorci de Lleida, l’esquarterament de l’ICS, formen part d’una estratègia de privatització per segments o per territoris.

L’estratègia de privatització de la sanitat per segments o territoris

En un context de devaluació de les condicions de vida de les classes populars, de treball precari, d’atur i d’anys de precarització als centres de salut (retallades dels recursos, tancament de llits i quiròfans, empitjorament de les condicions laborals de les treballadores i treballadors) resulta impopular i antisocial dur a terme privatitzacions integrals. Per fomentar l’entrada del capital privat sense haver d’assumir costos electorals, els ideòlegs han dissenyat subterfugis, operacions velades, segmentades, per a que aquestes entrades siguin vistes com a operacions aïllades, i mai com a part d’una estratègia integral de privatització de la sanitat.

Aquesta estratègia, repeteix la mateixa metodologia: el govern de la Generalitat encarrega un informe a la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC), aquesta, conclou amb la necessitat de dur a terme una o una altra operació de privatització i, acte seguit, aquest informe passa a ser la política del Departament de Salut.

Tres informes, tres espais per a l’entrada de capital privat

Principis de 2011: PWC realitza un informe per encàrrec de la Generalitat de Catalunya en el que es detalla la proposta de privatitzar i mercantilitzar ambulàncies, laboratoris clínics, emergències mèdiques, instituts tecnològics, hospitals i centres d’atenció primària, entre d’altres.

Finals de 2012: la consultora PWC, aposta per un consorci com a figura jurídica amb la que iniciar el desmembrament de l’ICS, atomitzant-lo en una vintena de societats sotmeses al dret privat, un dels principals objectius del conseller de Salut, Boi Ruiz, des que va arribar al càrrec. Amb aquest informe, s’avançava en la privatització per territoris, ara amb el consorci de Lleida, però no massa abans amb el peculiar consorci encobert de Tarragona entre l’hospital de l’ICS Joan XXIII i la Xarxa de sanitat privada de Santa Tecla. Aquest darrer, fet amb nocturnitat i traïdoria i batejat d’“aliança estratègica” per no aixecar suspicàcies.

El tercer informe, de l’any passat, «Diez temas candentes de la sanidad española para 2013» advertia la necessitat de fer negoci amb les bases de dades clíniques. L’eufemisme tecnocràtic s’anomena “open data en salut” i literalment exposa que la nostra història clínica “ha d’estar disponible com un tot, i a un cost raonable“, recalcant la necessitat que “no hi hagi restriccions per a certs usos, com el comercial”.

Aquesta és la metodologia que, com dèiem, ha marcat les polítiques del Departaments de Salut dels últims 4 anys. Anys en els que s’ha accelerat la deriva neoliberal del sistema de salut, un sistema d’altra banda, dissenyat per facilitar aquestes operacions d’entrada de capital privat. Un sistema que ha comptat amb el consens de CIU i del tripartit (PSC, ERC, ICV-EUIA), on s’ha volgut dissenyar un mercat relacional, de cohabitació públicoprivada i amb una complexitat jurídica que facilita la descapitalització permanent de recursos públic, que queden sense control en un sistema sanitari privat.

Un consorci d’entrada al tràfic mercantil

El conveni del consorci sanitari de Lleida descriu literalment així els seus principis de govern: “El Consorci actua regit pels principis de rendibilitat, economia i productivitat i amb aplicació de tècniques de gestió empresarial; per aquesta actuació el Consorci desenvoluparà i aplicarà sistemes d’informació sobre l’activitat, els costos i el desenvolupament de la gestió clínica”. I adjuntem «el literal» perquè el Conseller Boi Ruiz sempre tendeix a acusar-nos de fer alarmisme i demagògia amb la sanitat. I no és alarmant que aquest redactat sigui als principis de govern de l’òrgan que ha de garantir la sanitat a Lleida, com a sistema públic, equitatiu, universal i de qualitat?

Ho és! és alarmant que s’hagi optat pel consorci com a fórmula per entrar al tràfic mercantil. És alarmant que es menteixi a la societat dient que serà un consorci sotmès al dret públic i després veure que aquest no estarà subjecte a la normativa de control i fiscalització de les despeses públiques. Ho és perquè la fiscalització prèvia de les despeses de les administracions públiques és el moment on es controla que una despesa està justificada i que el procediment està adequat a dret. El que volen fer amb el consorci és una fiscalització posterior via auditoria de comptes, de manera que no hi haurà cap control públic sobre el que es gasta: si està o no justificat, sobre com es gasta, ni si es fan server els procediments legals.

El control amb auditories a posteriori, que és el mètode pensat per controlar com es gastaran els recursos públics a Lleida, és un control posterior a la despesa pel que no es pot comprovar si està justificada la despesa i/o és adequat a dret el seu procediment a priori, és més, no és un control per sé sinó un mostreig.

Després dels diferents casos de corrupció associats a la sanitat, la solució és menys control?

Si fem una panoràmica de la gestió sanitària en els últims deu anys no han parat d’aflorar casos d’irregularitats, moltes d’ells, en la gestió dels consorcis. Exemples en tenim uns quants: el consorci del Maresme i de la Selva, on van aflorar pagaments de sous, sobresous i despeses sense justificar; el consorci sanitari i social de Catalunya on Ramon Bagó (que va presidir alhora i durant molts anys el Consorci i el grup privat Serhs, que es dedica als càterings de grans menjadors) va obtenir un total de 50,85 milions d’euros en contractes d’hospitals i consorcis finançats per la Generalitat.

Pensàvem que era molt greu que una comissió que es va crear al Parlament sobre la gestió en l’àmbit sanitari es tanqués en fals, que es pactés un silenci còmplice CIU-PSC, i que no es depurés cap responsabilitat política. Però és molt més greu que constatat, i abastament documentat, els problemes de manca de control sobre les despeses dels consorcis tornin a insistir amb aquesta fórmula. Una fiscalització posterior, via auditoria, suposa de facto actuar com una empresa privada en el trànsit mercantil, això sí, subvencionada amb impostos de totes.

Us animem a participar a totes les mobilitzacions, totes, les que es duguin a terme per aturar aquesta porta d’entrada al capital privat, aquesta despublificació dels nostres serveis sanitaris. Us animem per tant a lluitar contra la privatització del sistema de salut, perquè quan l’ànim de lucre entra per la porta, la qualitat assistencial i l’equitat surten per la finestra.

Publicat originalment a El Diari de la Sanitat