El Nord d’Àfrica a la Fàbrica
La Fàbrica
El terme “Món Àrab” està carregat d’ideologia, i quan s’aplica al Nord d’Àfrica s’està donant el vist i plau a una conquesta, una colonització i una aculturació encara vigents.
Aquest article vol servir per explicar la raó de ser d’aquest àmbit. Fins avui, el més normal és incloure els països del Nord d’Àfrica en l’anomenat “Món Àrab”, una denominació del tot errònia. Malgrat que aquesta etiqueta està establerta com una veritat absoluta, i que s’utilitza sense distinció per tota mena de mitjans de comunicació, revistes especialitzades, butlletins d’organitzacions solidàries i fins i tot els mitjans alternatius, de contrainformació, cal saber que és un terme carregat d’ideologia, i que quan aquest s’aplica al Nord d’Àfrica, s’està donant el vist i plau a una conquesta, una colonització, i una aculturació encara vigents. El terme “Món Àrab” es correspon amb un marc ideològic, l’arabomusulmà, que apareixerà motivat per la colonització europea i que rebrà un nou impuls amb el “Panarabisme”, i que és en definitiva on es fonamenten tots els estats del Nord d’Àfrica sense distincions entre la monarquia alauita, la república popular dels militars algerians, l’estat tunisià o la república de les masses de Gaddafi, la República de Mauritània i, a un altre nivell, la República Àrab Sahrauí Democràtica.
Amb les independències, cap dels estats esmentats reconeixia el poble originari del seu territori, el poble amazic*. Les estructures tribals entraven en crisi a gairebé la totalitat del Nord d’Àfrica amb la irrupció de l’aparell de l’Estat, que portava una administració, un sistema educatiu i uns mitjans de comunicació, hereus del sistema colonial, com les seves fronteres, i que no deixaven ni una escletxa per a la més mínima expressió de la cultura autòctona. Començava així un procés de construcció “nacional” a marxes forçades per als estats nord africans, que adoptaven com a pròpia, i de forma exclusiva, la identitat arabomusulmana. Així doncs, començava també un procés d’aculturació per al poble amazic a uns nivells fins aleshores desconeguts, procés, però, que encara no està tancat. I ambdós processos són interdependents, malgrat que el primer sembli consolidat. El Magrib àrab és un gegant amb els peus de fang (el cas del Marroc és paradigmàtic, i fins i tot va tenir problemes per a ser acceptat per la Lliga Àrab). Ara bé, el moviment amazic encara fa les seves primeres passes, el projecte nacional amazic no està definit, i sobretot no és percebut socialment. És per això que aquest àmbit no es diu Tamazgha , sinó Nord d’Àfrica . El que volem amb això és, mirant-ho des de fora, utilitzar un terme més adequat a la realitat nordafricana i al respecte dels drets del poble amazic, i corregir l’ús de l’etiqueta Món Àrab , que porta implícita la seva negació.
Independentment d’això, l’àmbit Nord d’Àfrica no serà un espai de notícies del moviment amazic, sinó un espai per a conèixer, des d’un punt de vista d’esquerres, la realitat del Nord d’Àfrica, i la política dels estats de l’anomenat “Magrib Àrab”, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte, a més de Mali i Níger, i l’Estat Espanyol, en relació a les seves colònies de Ceuta, Melilla i les Illes Canàries.
La Fàbrica
* ‘amazic’ és el terme amb què s’autodenomina aquest poble, altrament conegut amb el nom de ‘berber’ i d’altres denominacions externes, totes amb significats despectius. En aquesta pàgina optarem sempre pel terme ‘amazic’, que en la llengua amaziga té el significat de ‘noble’ i també ‘lliure’.