El sumari 18/98: quan tot és ETA
El sumari 18/98 neix de la ma del jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència “Nacional” el juny de l’any 1998, amb la posada en marxa d’una operació que mobilitza a més de 200 agents de la policia nacional i de la guàrdia civil. Entre el 1998 i el 2000, el jutge Baltasar Garzón ordena 76 detencions, tanca 2 mitjans de comunicació (Egin i Egin Irratia), il•legalitza 3 entitats polítiques (KAS, EKIN i XAKI) i declara la intervenció judicial de 8 empreses (dedicades a diferents àmbits, des de l’exportació i importació de bacallà fins a la preparació de viatges d’aventura). També actua, inicialment, contra la Coordinadora per l’alfabetització i l’ensenyament de l’euskera als adults (AEK).
Però, a mesura que les actuacions relacionades amb el sumari 18/98 avançaven, també es feia evident la necessitat de reinterpretar el concepte de pertinença i col·laboració amb organització armada per tal d’englobar dins d’aquests delictes les activitats polítiques i socials que l’esquerra abertzale duia a terme de forma pública a Euskal Herria.
Els elements que caracteritzen una organització armada, segons la jurisprudència espanyola, són:
1.- L’element estructural: ha d’existir una associació de diverses persones que tinguin l’objectiu de cometre delictes, han d’utilitzar armes i realitzar accions violentes de forma reiterada i permanent en el temps.
2.- L’element teleològic: aquesta organització ha de produir por i inseguretat a un determinat sector de la societat, i tenir com a objectiu subvertir l’ordre constitucional establert.
Pel que fa als delictes de col·laboració amb organització terrorista (article 576.2) són: “la información de vigilancia de personas, bienes o instalaciones; la construcción, el acondicionamiento, la cesión o la utilización de alojamientos (…) ayuda o mediación económica o de otro género, con las actividades de las citadas bandas armadas, organizaciones o grupos terroristas”, és a dir, participar o cooperar amb una organització armada perquè pugui portar a terme atemptats contra persones i propietats públiques o privades.
Com es pot comprovar, cap de les organitzacions, ni persones processades en el sumari 18/98 compleix amb els requisits bàsics per ser acusat per pertànyer o col·laborar amb organització armada.
Per tal de poder acusar a tot el conjunt de l’esquerra abertzale de formar part d’ETA, els tribunals espanyols segueixen la teoria del desdoblamiento, només defensada pel jutge Baltasar Garzón i els seus fidels seguidors de l’Audiència nacional espanyola.
Segons aquesta teoria, totes les organitzacions i associacions que defensen el projecte independentista basc estarien impulsades i controlades per ETA, ja que ETA no seria només una organització que practica la lluita armada, sinó que totes les entitats que coincideixen amb els mateixos objectius (i no pas en els mètodes) que ETA facilitarien i assegurarien la seva existència. És a dir, la lluita política i social pública de l’esquerra abertzale pretén complementar l’activitat armada d’ETA, i, per tant, les organitzacions independentistes basques col·laboren i recolzen a ETA.
Seguint aquesta teoria fil per randa, la sentència del 19 de desembre de 2007 sobre el sumari 18/98 diu que les organitzacions de l’esquerra abertzale “participan de lleno en la unidad organizativa y estructural de la organización terrorista ETA, en la que su Frente Militar, pone los elementos característicos del empleo de armas, explosivos o sustancias asfixiantes a fin de crear las condiciones sociales y políticas de las que se sirvan las otras estructuras constitutivas del Frente Mediático (Egin i Egin Irratia), del Frente de Masas (KAS-EKIN-SEGI) y del Frente Institucional de ETA (HB-EH-Batasuna), para (…), lograr conseguir la negociación con el Gobierno Central de España obteniendo la independencia de Euskal Herría, bajo los parámetros de la imposición por la fuerza del socialismo y la euskaldunización”.
Per tant, segons els jutges Ángela Murillo, Luis Antonio Martínez i Nicolás Poveda, membres del tribunal que ha dictat la sentència d’aquest macro-sumari, tota persona que justifiqui els mateixos objectius (alliberament nacional i social d’Euskal Herria) que ETA està col·laborant amb aquesta organització, encara que rebutgi els mètodes de la lluita armada (cal recordar que han condemnat a 8 persones a nou i deu anys de presó per defensar la desobediència civil i pacífica contra els estats espanyol i francès), ja que tot independentista basc s’està “”servint”” (“”aprofitant””) de les accions armades dutes a terme per ETA en la seva lluita per la independència i el socialisme.
Per acabar, cal denunciar que aquest nou concepte de col·laboració i pertinença a banda armada es produeix per una interpretació judicial, i no pas per una reforma legislativa, és a dir, de cop i volta, i sense cap modificació practicada pel poder legislatiu, les actuacions públiques de determinades persones i entitats polítiques es transformen en il·legals, per voluntat del poder judicial.
