Elogi de Veneçuela

La violència, de nou, és el tema central a l’hora de parlar aquests dies de Veneçuela. La pau social sembla ser un miratge que mai s’acaba de fer realitat. Alejandro Fierro en un article molt recent ja ho alertava Veneçuela no tindrà descans¹a causa dels poders neoliberals que veuen com van perdent marge per fer negocis, sigui amb l’educació, la sanitat o el petroli, i que lluiten per no fer arribar la revolució bolivariana més enllà de les pròpies fronteres del país sudamericà.

A dia d’avui ens trobem davant un golpe continuadocom ja advertía gairebé fa un any, i també recentment, Jorge Rodríguez, alcalde del municipi Libertador de Caracas pel PSUV. La resposta: el contragolpe continuado. Bertold Brecht afirmava “revolució que no sap defensar-se no és revolució” i no només amb les armes, sinó també amb una bona gestió i una organització popular que freni els intents colpistes de l’oposició feixista. El feixisme veneçolà convoca les masses, però és elitista. Està al servei de l’aristocràcia, els seus dirigents venen de les classes altes i instauren sistemes jeràrquics i autoritaris[…] El feixisme no inventa, recicla. Només creu en el passat, un passat imaginari que mai va existir².Aquesta estratègia ve de lluny, Ernesto Villegas a Abril, golpe adentro³sobre l’intent de cop d’estat a Chávez l’abril de 2002, ja deia Veneçuela continua […] essent un dels centres on es defineix el curs dels aconteixements continentals i, possiblement, globals, depenen de l’èxit o fracàs de l’alternativa liderada per Hugo Chávez quant molts van creure que ningú proposaria el socialisme³.

A més, cal no oblidar el paper del mitjans de comunicació. Actualment a la societat de la (des)informació els mitjans de comunicació prenen molta força i, són aquest, que lluny de la neutralitat i veracitat que se’ls pressuposa, formen part de l’entramat de les grans indústries mediàtiques els interessos de les quals no es poden separar dels interessos de la indústria militar dels estats occidentals⁴i de les polítiques capitalistes dels grans imperis neoliberals. I l’oposició en té el control del 85%, veure-ho i creure-ho. Engegar la televisió o llegir els titulars dels diaris exposats en qualsevol quiosc significa, a Veneçuela, llegir el discurs propagandístic d’una oposició amb molt poder econòmic i mediàtic. Una constant font de rumors, mentides i manipulacions que intenten introduir-se en les opinions diàries de les veneçolanes.

Però no perdem l’objectiu principal de l’article. Elogi de Veneçuela. Aquesta és la gran lluita, i la gran por de l’oposició: fer visible un nou model impulsat per Chávez que s’enfronta directament amb els cànonsestablerts per les grans potències mundials. Cal conèixer a fons els canvis viscuts des de l’arribada al poder del chavismefins l’actualitat. No podré numerar-los tots, cal viure’ls, cal apropar-se al cerrosde Caracas, als camps de cultiu andins o a les cooperatives de pescadors de les costes del Carib. Però destaquem-ne alguns: sanitat pública i gratuïta per a tothom, un sistema educatiu que ha eliminat la població flotant (aquells que durant anys, a les dècades dels 80 i 90, es quedaven sense accés als estudis universitaris per falta de poder adquisitiu) o, per exemple, un apoderament de les classes populars a través dels consejos comunales⁵.

Tot això, i més, és Veneçuela. Un país que enamora, un procés que fa anys que és l’esperança de molts dels qui volem una ruptura del sistema actual. Abans d’acabar, però, permeteu-me una anècdota personal. Després de passar-hi tres mesos, l’últim dia, el 31 de gener d’aquest any, la Mariela, líder del moviment d’autogestió d’habitatges del Campament de Pioner@s de La Vega, Caracas, es va dirigir a la Marta i a mi i ens va dir: aneu a casa vostra i expliqueu què passa aquí, què heu vist. Tot entre abraçades i llàgrimes de comiat. Avui, Mariela, intentem fer això: explicar als Països Catalans una lluita que portem també al cor: la revolució bolivariana de Veneçuela.

¹Alejandro Fierro “Venezuela no tendrá descanso” http://blogs.publico.es/otrasmiradas/1810/venezuela-no-tendra-descanso/

²Victimas de la arrecheria. La violencia fascista en venezuela del 15 al 19 de abril de 2013. Foro itinerante de participació popular, juny de 2013.

3 Abril, golpe adentro. Ernesto Villegas.

⁴El Malson d’Orwell, control social i noves tecnologies. Alerta Solidària, Edicions Tigre de Paper novembre de 2012.

⁵Comuna o res, de la participació a l’autogestió. Xavier Generó. Article publicat a http://manlleu.cup.cat