Els ecologistes dels Països Catalans fan un clam a favor del decreixement
Arnau Urgell i Vidal (La Fàbrica)
La Trobada d’entitats ecologistes i plataformes en defensa del territori dels Països Catalans celebrada els dies 23, 24 i 25 de març a Cerdanyola del Vallès aposta pel decreixement.
La constatació que l’assumpció institucional del desenvolupament sostenible no ha suposat l’aturada de les agressions al territori ha suposat que els ecologistes dels Països Catalans hagin fet una aposta pel decreixement. És una de les principals conclusions de la 20a Trobada d’entitats ecologistes i plataformes en defensa del territori que es va celebrar els dies 23, 24 i 25 de març a Cerdanyola del Vallès.
La Trobada de Cerdanyola –organitzada per Salvem el Vallès, l’ADENC i Ecologistes de Catalunya– va reunir més de 300 participants procedents d’una seixantena de col·lectius en defensa del territori. Sandra Saura, membre de Salvem el Vallès, destaca la implicació creixent en aquest esdeveniment d’entitats de fora del Principat com el GOB, Acció Ecologista – Agró, l’Estació Biològica de l’Aiguabarreig o el col·lectiu nord-català “Non à la THT”.
El decreixement: nou paradigma ecologista
L’esdeveniment ha certificat el decreixement com el nou paradigma de l’ecologisme. De fet la Trobada ha arribat dies després de dos actes que han posat sobre la taula el que ha de ser el concepte clau de la “tercera onada de l’ecologisme”. Precisament, aquest fou el títol d’una xerrada celebrada dies abans per part de Joan Martínez Alier, reconegut economista ecològic de la Universitat Autònoma de Barcelona. D’altra banda, unes setmanes abans Barcelona també va ser escenari d’unes jornades organitzades per la recentment creada Entesa pel Decreixement on va destacar la intervenció de l’economista Sergi Latouche. Tant Latouche com Alier coincideixen amb la necessitat de “descolonitzar l’imaginari del desenvolupament sostenible” una vegada constatat el seu fracàs. El concepte de desenvolupament (o creixement) sostenible va ser creat per l’ex primera ministra noruega Bruntland el 1987 i ha esdevingut el protagonista de l’anomenada segona onada ambientalista.
En aquest sentit la Declaració del Vallès -manifest resultant de la Trobada- constata que malgrat que les institucions “han augmentat les referències retòriques al desenvolupament sostenible continuen les agressions generalitzades a causa de l’especulació i la planificació inadequada del territori”. En aquest sentit aposten pel decreixement com a camí per “garantir la conservació del territori dels Països Catalans privilegiat pels seus valors paisatgístics, naturals i culturals”.
Punts crítics
Els conflictes ambientals són tant diversos al nostre país que sovint és difícil destacar els punts crítics. La Declaració del Vallès n’assenyala alguns de concrets: transvassament Xuquer – Vinalopó, línia de Molt Alta Tensió (MAT)… però sobretot critica el fracàs de polítiques com la de residus, de mobilitat o energètica i en general la manca de planificació territorial i urbanística. Respecte si la situació ha canviat al Principat després de quatre anys de govern progressista Lluís Benejam, portaveu de Salvem l’Empordà, assenyala “l’avanç que ha suposat la redacció de plans directors i sectorials –malgrat importants mancances- però caldrà veure com s’apliquen i sobretot de quina manera els planejaments municipals s’hi adeqüen”. Algunes de les mancances són segons Sandra Saura l’incompliment de promeses del Pacte del Tinell com la redacció del Pla director de la Regió metropolitana o el de connexions biològiques. També destaca que malgrat la predisposició del Departament de Medi Ambient a escoltar els seus plantejaments, la sensació sovint és “que ens prenen el pèl ja que a l’hora de la veritat no s’ha retirat cap gran projecte agressiu amb el territori”.
Els reptes del moviment ecologista dels Països Catalans
“El moviment ecologista té dos reptes actualment: aconseguir que les institucions incorporin les demandes de la Declaració del Vallès i seguir lluitant de forma local per defensar el territori”. D’aquesta manera s’expressa Sandra Saura que al mateix temps es mostra esperançada i il·lusionada en la coordinació –difícil però possible- del moviment ecologista dels Països Catalans. Un fet que s’impulsa des de les trobades de plataformes de Figueres (2003) i Tortosa (2005).
En el treball local és important destacar el cas de Salvem l’Empordà, que segons Benejam ha esdevingut font d’inspiració i complicitat per la creació de noves entitats similars. La fórmula és clara: “bona base tècnica, bona difusió, accions directes no violentes i finançament per afrontar el vessant jurídic”. També destaca que “el canvi social només vindrà forçat per la pressió popular del carrer, no pas des d’estructures polítiques antigues”; en aquest sentit el camí és “avançar cap a estructures reals de participació que han de passar indefectiblement per restar poder als partits”.
Més informació:
