“Em van expulsar de l’alcaldia per oferir serveis públics en kurd”

Laia Altarriba

  Abdullah Demirbas va ser alcalde del districte Sur de Diyarbakir (la capital del Kurdistan turc) fins el mes de gener de 2007, quan una ordre del Ministeri de l’Interior turc el va expulsar del càrrec i va dissoldre el consistori. La raó: haver ofert a la població la possibilitat de dirigir-se a la municipalitat a través de diverses llengües a més del turc. Ara s’enfronta a una possible condemna de 60 anys de presó per aquest cas. La sentència s’hauria de conèixer d’aquí a poques setmanes.

Aquesta tardor Demirbas visita els Països Catalans. Farà una conferència el dimecres 5 de novembre a les 8 del vespre a Barcelona (CIEMEN: Rocafort, 242, bis). LA FÀBRICA recuperem una entrevista que li va fer aquesta periodista per la revista El Temps fa un any.

Per què vau decidir oferir el servei multilingüe a la població?

L’Ajuntament del districte va decidir fer un qüestionari a la població per millorar els serveis i atendre la ciutadania amb les condicions adequades. Per això vam preguntar a les 8.900 famílies que viuen a Sur -i que sumen unes 60.000 persones- quina és la llengua que parlen a casa. L’enquesta va mostrar que el 72% dels habitants ho fan en kurd, el 24% en turc, l’1% en àrab i el 3% en altres llengües com l’armeni.

Com que nosaltres entenem que estem al càrrec per servir la gent, vam decidir establir una comunicació multilingüe amb la ciutadania. Els mesos durant els quals el servei va funcionar, gràcies a aquesta decisió vam fer campanyes per millorar la neteja dels carrers i per eradicar la violència contra les dones en les llengües que parla la població, i el resultat va ser molt satisfactori. Però l’Estat no ho veu de la mateixa manera i va interpretar que jo estava cometent un delicte, així que em va portar davant dels tribunals.

I què en pensa que el jutgin per aquesta actuació?

No només és vergonyós que em jutgin per fer servir la llengua kurda, també ho és que la llei s’apliqui de manera diferent segons qui faci una actuació: si el Govern central hagués usat el kurd ningú hauria estat jutjat. Per exemple, la Cort de Justícia proveeix d’un intèrpret que tradueix del kurd al turc i viceversa si una persona que participa a un judici no entén la llengua kurda.

Havia tingut altres problemes anteriorment per qüestions semblants?

Sí, no ha estat el primer cop que he tingut problemes amb la justícia turca. També ens han multat a l’Ajuntament per altre qüestions com publicar una revista per infants en cinc llengües: turc, kurd, àrab, anglès i assiri. En total, tenim 22 casos judicials obert en contra.

Aquesta actitud de l’Estat contra l’Ajuntament per usar el kurd sorprèn si tenim en compte que hi ha hagut millores a nivell legal per la llengua kurda els últims anys.

Efectivament. Però la realitat és que malgrat les reformes, l’Estat a la pràctica nega les altres llengües que no són el turc. Ara tenim el dret, per exemple, d’ensenyar la llengua kurda en classes privades, però la gent d’aquesta regió és pobra, i per tant no pot pagar per rebre classes de llengua. Hi ha milers de persones que han de viure amb un dòlar al dia. I el curs que es va obrir a Diyarbakir costava 300 dòlars, per tant no hi va poder assistir ningú. El que caldria és que la llengua kurda entrés a l’escola pública.

A Turquia la llei pot canviar, però la mentalitat és la mateixa. Les reformes legals que han fet no és per una voluntat de complir les demandes de la gent, sinó que són un maquillatge davant de les pressions de la Unió Europea, així que volem advertir Europa que això que està fent el govern d’Ankara no és honest.