Fòrum Social Català: un primer balanç
La celebració del Fòrum Social Català (FSCat), celebrat del 25 al 27 de gener a Barcelona, ha estat un gran èxit, i ha superat les expectatives de bona part del nucli promotor i sobretot d’aquells que havien seguit més de lluny el procés organitzatiu. Un èxit pel que fa al número de participants, per l’interès i la qualitat de molts dels debats, per la dinàmica preparatòria i pel bon clima polític mantingut durant tot el Fòrum. Aquests dos membres de Revolta Global reflexionen sobre el primer FSCat i apunten reptes de futur que es plantegen.
Un context difícil
El FSCat s’ha realitzat en un context difícil per als moviments socials catalans, marcat per la fi de les grans mobilitzacions del període 2000-2004 i per una forta tendència a la dispersió i fragmentació. En els últims temps, han existit nombrosos conflictes i protestes però en general aquestes han estat molt defensives, aïllades, amb una base social reduïda i amb dificultat per a trascendir el seus nuclis impulsors i els sectors organitzats. Tot i així podem senyalar certes excepcions com algunes campanyes en defensa del territori, en particular la No a la MAT, o les mobilitzacions per a una vivenda digna (encara que aquestes han perdut en els darrers mesos un cert impuls ja sigui per les dificultats de mantenir un moviment en alça de forma sostinguda en el temps, com per l’impacte propagandístic de les mesures d’aparador promogudes pel govern del PSOE). De totes maneres, malgrat la dispersió de les resistències i la pèrdua del seu caràcter de masses, en aquests darrers anys s’han donat nombroses iniciatives significatives a petita escala, “per sota” (algunes lluites sindicals combatives, protestes barrials, experiències d’economia alternativa, cooperatives de consumidors de productes ecològics, mitjans de comunicació alternatius, iniciatives editorials…) que han demostrat l’existència d’un franja social combativa front al neoliberalisme i que pot ser la base per a un nou impuls.
Més en general, el FSCat ha arribat en una conjuntura internacional marcada, des de l’any 2004, per la pèrdua de centralitat de les mobilitzacions internacionals lligades al moviment “antiglobalització”, que van ser el seu l’eix vertebrador. Un moviment “antiglobalització” que ha anat perdent capacitat aglutinadora i unificadora, en un context d’auge i de multiplicació de les lluites concretes enfront del neoliberalisme i de major dispersió sectorial i de “nacionalització” de les mateixes. Un escenari, en definitiva, marcat per una crisi de perspectives per part del moviment “antiglobalització” i del procés del Fòrum Social Mundial (FSM). Aquest darrer, té el repte de seguir sent un instrument útil per a l’articulació internacional de les forces crítiques amb la globalització neoliberal i evitar caure en un procés de repetició i rutinització/1.
La decisió de no realitzar l’any 2008 una altra edició del Fòrum Social Mundial, com en ocasions anteriors, i portar a terme una jornada internacional descentralitzada, el 26 de gener del 2008, obeïa a la constatació que un ritme tan elevat de fòrums socials (al FSM cal afegir-hi les edicions continentals i vàries iniciatives temàtiques) suposava una inversió d’esforços i energies excessives en aquest procés per part de les organitzacions implicades, amb la qual cosa es corria el risc de treure forces de lluites i campanyes concretes i de contribuir a una creixent desconnexió entre el procés internacional del Fòrum Social Mundial i les lluites reals. La crida internacional pel 26 de gener va arribar en un moment de certa desconnexió dels moviments socials catalans (i més en general del conjunt de l’Estat espanyol) respecte a la dinàmica internacional del procés dels fòrums socials, amb l’excepció d’algunes ONGs i determinades campanyes amb vincles internacionals com la del deute.
Cal tenir en compte que en la fase d’expansió del moviment “antiglobalització”, després de Seattle el 1999, i d’ascens dels procés dels fòrums socials a partir del 2001, els moviments socials catalans van tenir una participació notable en les mobilitzacions internacionals “antiglobalització” i en el procés del Fòrum Social Europeu, des de Florència el novembre de 2002 fins a Londres l’octubre de 2004. En aquestes darrers anys, però, s’ha donat una creixent desconnexió respecte aquestes dinàmiques internacionals, com a conseqüència de la pèrdua de centralitat del moviment “antiglobalització”, de “nacionalització” i fragmentació de les resistència i de disminució de l’interès cap el procés dels fòrums un cop “l’efecte novetat” ha passat.
Un fòrum de perfil unitari i militant
El Fòrum Social Català es va començar a preparar el juny de 2007, arran de la crida del Consell Internacional del Fòrum Social Mundial per a celebrar una jornada internacional descentralitzada el 26 de gener del 2008. La crida inicial va ser realitzada formalment per Arcadi Oliveres i ràpidament va atraure a un ampli espectre d’organitzacions que van donar legitimitat al projecte. Aquest ventall de col.lectius implicats incloïa múltiples ONGs, sindicats alternatius com la Intersindical Alternativa de Catalunya (que de forma recurrent és l’organització sindical catalana més compromesa amb les lluites i els moviments socials), grups feministes, cristians de base, organitzacions de l’esquerra anticapitalista, de l’esquerra independentista, grups ecologistes, col.lectius de l’economia social i solidària, plataformes locals, etc. Cal fer notar, però, l’absència de l’esquerra parlamentària i dels sindicats majoritaris en tot el procés de preparació del FSCat (malgrat alguna presència testimonial en alguna reunió preparatòria o durant el propi esdeveniment).
Tot i que inicialment la resposta a la crida va ser molt positiva, en termes del nombre i diversitat d’organitzacions implicades, amb el temps el nucli de l’organització i l’assistència a les assemblees preparatòries es va anar reduint (tot i mantenir l’heterogeneïetat i la pluralitat entre els seus membres) generant-se una certa incertesa sobre el resultat final de projecte, de la seva dimensió i de la seva capacitat aglutinadora. En un període de fragmentació de les lluites, d’alguns intents fallits de creació de marcs de treball activistes i unitaris, d’una certa certa pèrdua d’interès pels fòrums socials (sobretot després del més o menys fallit Fòrum Social Mediterrani, el juny del 2005, que va ser percebut com un procés més aviat extern a la dinàmica dels moviments socials catalans, sense negar el seu interès en termes d’afavorir el contacte ente moviments de les dues riberes de la Mediterrània/2)… semblava difícil que un “fòrum social català” fos capaç de generar una dinàmica de treball unitaria, radical i amb capacitat d’arrossegament d’amplis sectors socials. Ara, l’èxit del FSCat, reconegut per pràcticament tots els sectors, és un dels millors resultats del Fòrum.
A grans trets, podríem dir que l’èxit del FSCat s’ha evidenciat a partir de diferents aspectes. D’entrada, en l’alt nombre de participants, entorn de cinc mil persones, que van omplir les més de noranta activitats realitzades que incloïen des des seminaris, a passi de vídeos, exposicions, jocs infantils… Un altre element a destacar va ser la qualitat dels debats. De fet, els més de cent seminaris proposats van haver de reduir-se a uns 48, degut a problemes d’espai, la qual cosa va oligar a la fusió i a la creació de sinèrgies a l’hora de redefinir els seminaris obligant a un exercici de concreció i estructuració en el plantejament dels tallers per part de les diferents entitats convocants. Cal tenir present que alguns seminaris van ser organitzats per un alt nombre d’entitats i la preparació d’alguns d’ells va requerir la celebració de vàries reunions prèvies.
L’organització del FSCat va basar-se en un treball assembleari i horitzontal, partint de la implicació voluntària dels seus membres i optant per un model de fòrum de pressupost ajustat i autofinançat. L’estructura de l’esdeveniment va respondre a aquest caràcter “horitzontal” optant per l’organització de diferents seminaris en paral.lel i en “igualtat de condicions” i fugint de la celebració de grans conferències i de ponències magistrals. Els dies previs a la celebració del Fòrum a Barcelona van portar-se a terme iniciatives descentralitzades en diferents municipis com Sabadell, Castelldefels, Tarragona… que van permetre “escalfar motors” i portar l’experiència del FSCat a nivell més local. Malgrat que l’extensió territorial del Fòrum hagués pogut ser mes exhaustiva, cal valorar-la com a bona, especialment, si tenim en compte el poc temps amb el que es va comptar i les limitacions dels efectius dedicats a realitzar aquesta tasca.
A més, cal senyalar el bon clima de treball entre el nucli promotor, malgrat la seva hetoerogeneïtat política i sectorial. De fet, les formes i el discurs del Fòrum van ser unitàries i radicals donant veu, sobretot en els actes centrals, als sectors en lluita del moviment com els conductors d’autobusos del TMB, la xarxa en suport a Palestina, el moviment feminista i la campanya a favor de l’avortament, etc. El perfil del FSCat va ser militant i activista, el d’un fòrum orientat a l’acció. Podem dir que des de la “contra-conferència” realitzada durant la campanya contra el Banc Mundial el 22-23 de juny de l’any 2001 no hi havia hagut a Barcelona una iniciativa d’aquest estil comparable.
Aquest perfil militant i activista va quedar, especialment, reflectit en l’èxit de l’Assemblea de Moviments Socials que va comptar amb una nombrosa assistència, més de 400 persones, i amb la participació (activa o passiva) d’una àmplia varietat de col.lectius i d’organitzacions representant un espectre politico-ideològic molt divers. La preparació de l’Assemblea va estar directament lligada al procés del FSCat, mostrant així el caràcter radical i activista del propi Fòrum, que aparegué com una expressió de les lluites en curs. Malgrat que el nucli promotor del procés preparatori de l’Assemblea fou relativament reduït, al final un ampli nombre de col.lectius van integrar-se en la dinàmica. L’Assemblea de Moviments Socials va desenvolupar-se en un clima unitari i amb una clara de voluntat de treball conjunt per part dels assistents, convertint-se en una bona tribuna per a donar visibilitat a moltes de les lluites concretes que estan portant a terme els diferents moviments socials catalans.
En realitat l’èxit del FSCat ha posat de manifest com després d’un llarg període de fragmentació i de replegament, bona part de les organitzacions i els moviments socials catalans sentien la necessitat de “trobar-se”, de “veure’s” i aplegar forces. La consciència d’aquesta necessitat de sumar i de treballar en comú, en un període de feblesa, explica en bona mesura el bon clima del treball unitari que va presidir el Fòrum i l’interès que va despertar l’Assemblea de Moviments Socials, fins i tot entre els nuclis militants que no havien participat en la seva preparació. El Fòrum va deixar bones sensacions i un bon estat d’ànim entre els seus participants i va servir per a injectar energies i “recarregar les piles”.
El FSCat ha estat la primera activitat unitària, àmplia i exitosa de tipus general realitzada en molt de temps que ha tingut un ampli ressò i un paper federador entre els moviments i les organitzacions socials, després d’un període marcat per la fragmentació i la dispersió de les lluites. Aquest èxit, reconegut per pràcticament tots els sectors, és un dels millors resultats del Fòrum i dóna una legitimitat al treball de futur tant del FSCat com de l’Assemblea de Moviments Socials.
Reptes i perspectives
El neoliberalisme ha aconseguit fragmentar com mai als sectors populars treballadors i a les resistències socials. Teixir convergències i crear punts d’encontre per a revertir aquesta tendència ha de ser un objectiu estratègic central de les forces oposades a la globalització neoliberal. Això requereix buscar espais de confluència, com ara els fòrums socials (i altres àmbits de treball unitari) que permetin l’elaboració d’un discurs global i integrat de crítica a l’estat actual de les coses que sigui compatible amb les particularitats i els interessos específics dels diferents grups socials que el cuestionen.
Els fòrums socials no son una fi en sí mateixos, sinó un instrument al servei de la discussió i l’articulació de campanyes i mobilitzacions, i han de ser vistos i concebuts com a tals. Tenen sentit si ajuden a avançar en aquesta direcció. Des del seu naixement l’any 2001, els fòrums socials han actuat com un cert pol unificador i com un espai de convergència de solidaritats/3. Per bé que aquestes siguin encara fràgils, sovint poc duradores i en molts casos limitades al terreny simbòlic. Els fòrums no han generat automàticament un reforçament de les lluites concretes contra el neoliberalisme, però sí que han estat un referent per algunes de les mateixes i han servit per a inspirar iniciatives diverses, contribuïnt a crear un clima més propici al treball en comú en els llocs on s’han celebrat. Aquest hauria de ser precisament el llegat del FSCat.
Després de l’èxit del FSCat és important aprofitar l’impuls que aquest ha creat i la dinàmica que s’ha generat per intentar consolidar un espai de trobada i encontre de les organitzacions i els moviments socials catalans. Ara cal saber gestionar col.lectivament aquest èxit, evitant tant malbaratar el què s’ha aconseguit amb actituds que dificultin el treball unitari, com replegant-se de nou exclusivament en les activitats quotidianes de cadascú.
Més en general, en aquest escenari, els moviments socials catalans tenen el doble repte d’aprofundir en el seu arrelament local i enfortir-se “per sota” i, en paral.lel, crear formes d’articulació que evitin l’aïllament de les resistències socials, a través d’espais com els fòrums, campanyes, i xarxes concretes. Ambdues coses són necessàries i complementàries i convé no realitzar falses oposicions estèrils, com a vegades es fa, entre treball “de base o local” i coordinació de les lluites.
Un espai com el de l’Assemblea de Moviments Socials, si se sap gestionar bé, pot contribuir a fer-nos avançar en la direcció necessària, sense tenir però expectatives desmesurades o irreals (que només serveixen per generar frustració). L’Assemblea de Moviments Socials hauria d’esdevenir un espai de trobada regular d’organitzacions i moviments socials de naturalesa diferent i d’un espectre político-ideològic divers, que permetés l’intercanvi de punts de vista, la comunicació fluïda i regular entre iniciatives i grups que no sempre tenen relació, afavorir el debat estratègic, i proporcionar suport a les lluites reals. El repte és anar passant de les convergències i les solidaritats simbòliques a les tangibles i al reforçament concret de lluites específiques. Les formes que prenen les lluites reals són imprevisibles i canviants i l’articulació de les resistències socials no es realitza per decret. Es tracta d’un procés dinàmic, amb alts i baixos, que requereix voluntat de treball conjunt i habilitar espais de convergència i solidaritat que permetin la discussió mútua, crear un cultura de treball compartida i aprendre a veure els problemes particulars des d’una òptica general.
El Fòrum Social Català no ha estat cap panacea o fórmula màgica per als moviments socials catalans, però sí ha estat una inciativa que pot contribuir a acumular forces i que ha marcat un cert punt d’inflexió en la trajectòria dels darrers anys. Un pas endavant que ens ha d’ajudar a enfortir les resistències al neoliberalisme i permetre una major articulació i coordinació de les mateixes, en la perspectiva d’anar iniciant una nova fase d’ascens de la contestacio social. Aquest és el gran repte que tenim per endavant.
—–
*Membres de Revolta Global i de la redacció de la revista Viento Sur .
Article publicat a www.revoltaglobal.cat
1/ Antentas, Josep Maria. “FSM (2001-2007): un balance” a AAVV. El futuro del Foro Social Mundial. Barcelona: Icaria, 2008.
2/ Vivas, Esther. “Foro Social Mediterráneo: un balance” a Ecología Política, núm. 29, 2005: 119-122.
3/ Rousset, Pierre. “L’experiència del FSM com un nou marc de solidaritats” a AAVV. El futuro del Foro Social Mundial. Barcelona: Icaria, 2008.
