Alternatiba: ‘Hem de trencar la disciplina de l’euro’

Qüestionari: les esquerres europees i la Unió Europea. Entrevista a Ayem Oskoz, coordinador d’Alternatiba a Guipúscoa.

 Alternatiba és un partit de l’esquerra alternativa basca fundat l’any 2008, que actualment participa a les coalicions Bildu, Amaiur i Euskal Herria Bildu al govern de a nombrosos ajuntaments i al de la Diputació Foral de Gipuzkoa, on ostenta la cartera d’Afers Socials. Parlem amb el seu coordinador a Guipúscoa sobre la visió que té el partit de la Unió Europea (UE).

Com analitzeu la tasca de la UE al món?

Creiem que la UE és un instrument creat per competir amb amb altres potències econòmiques (els EUA, Rússia, la Xina, el Brasil, etc.), és a dir, un centre de poder més al món, un instrument bastit en aquest difícil equilibri entre els poders econòmics, que ha creat l’euro, el Banc Central Europeu (BCE) i que competeix amb els altres continents.

Com valoreu la política de seguretat de la UE?

Rebutgem del tot la política de seguretat de la UE; és criminal. Ens sembla que la seva diplomàcia és hipòcrita. Aquests dies ho hem pogut veure en el llenguatge utilitzat en el cas d’Ucraïna. A banda, denunciem l’aliança que té amb l’OTAN. El País Basc, per exemple, va dir no a l’OTAN fa 28 anys. El capitalisme necessita l’imperialisme per a sobreviure, per a robar més terres i els seus recursos naturals: terres de conreu, combustibles, etc. Això és molt evident a l’Àfrica, Amèrica del Sud i a diversos llocs de l’Àsia. Nosaltres volem un País Basc fora de l’OTAN, ens considerem antimilitaristes. I, segons el que veiem, l’OTAN, per justificar la seva activitat, s’inventa enemics i basteix excuses mentideres a qualsevol lloc del món: la Unió Soviètica, Iugoslàvia, Kosovo, l’Afganistan, l’Iraq, Líbia, etc.

I la política d’immigració?

En primer lloc, vull dir que el mot immigrant és una etiqueta, una etiqueta criminalitzatòria. Migrar és una acció que té un temps limitat, adés agafar un avió des d’Amèrica del Sud (un viatge de dotze hores), adés travessar tot l’Àfrica (tres anys) per venir aquí. Per exemple, per què del jubilat alemany que viu cada any sis mesos a Mallorca, no en diem immigrant i del romanès que ve a collir el raïm per un sou miserable, sí? Quan hom pronuncia el mot immigrant, parlem d’una persona pobra. La riquesa de la UE s’ha format gràcies a les persones pobres que s’han traslladat a la recerca de feina, adés els polonesos a França, adés els sud-americans a l’Estat espanyol, adés els pakistanesos a Anglaterra. D’altra banda, les imatges que veiem avui dia a Melilla o Ceuta són del tot denunciables i contràries als drets humans. Finalment, al meu parer, hem de col·laborar en el desenvolupament dels països empobrits, és a dir, el millor és que la gent no hagi de deixar el seu país natal. I, si es volen traslladar, que ho facin per voluntat pròpia. Això és la llibertat de debò.

Com interpreteu el creixement de l’extrema dreta arreu d’Europa?

El creixement de l’extrema dreta és preocupant, sens dubte, i la tasca de l’esquerra és combatre aquest discurs populista. És especialment preocupant perquè sabem que molts dels nous votants de l’extrema dreta són treballadors i joves, i aquest és l’espai natural de l’esquerra. En aquests temps de crisi, l’esquerra ha d’afinar el seu discurs i oferir solucions per a la gent. Tanmateix, històricament, l’extrema dreta ha mostrat vacuïtat en el seu discurs i les seves propostes, és a dir, és un discurs que no va més enllà dels eslògans, i aquí l’esquerra ha de demostrar la seva capacitat.

Quina hauria de ser la política d’aliances de l’esquerra a la UE, tant des del punt de vista estratègic com electoral?

Les diverses esquerres hem de col·laborar entre nosaltres, és a dir, pensar en comú. Veient com és de perillós el moment en què es troba Europa, hem de fer un diagnòstic comú per donar-hi respostes unitàries, realistes i radicals, en benefici de la majoria, és a dir, dels treballadors. Ens hem d’arrenglerar amb els queno varen crear la crisi i en són les víctimes per actuar contra la casta politicofinanceropolicial i enfrontar-nos a les devastadores polítiques neoliberals. En aquest sentit, al País Basc, Euskal Herria Bildu és la millor eina que tenim, la unió d’esquerres diferents. I, a Europa, ens trobarem amb els nostres germans i les nostres germanes d’Irlanda, Escòcia, Portugal, Grècia, etcètera, al Parlament, però sobretot als carrers, en aliances d’escala europea amb els moviments pagesos, el moviment feminista i, en general, qualsevol moviment social que s’enfronti al capitalisme.

Quina posició teniu davant l’euro i el deute?

Pensem que hem de trencar la disciplina de l’euro. Això a banda, necessitem una estratègia que prioritzi les condicions de vida de la societat. Això ens porta a plantejar-nos algunes ruptures, d’entre les quals és especialment important el fet que els que som en aquesta perifèria europea suspenguem els pagaments financers. La grandària del nostre endeutament i, sobretot, els interessos que hem de pagar són inassumibles. És impossible i no tenim per què pagar el deute en aquestes condicions, perquè és injust, perquè malbarata totes les opcions de reactivació econòmica i perquè destrueix tots els sistemes de protecció social. No hem de pagar el deute que no és legítim i els diversos països europeus ens hem de
plantar de manera coordinada davant el pagament del deute. Hem de recuperar una posició de força i renegociar el deute.

Quina posició teniu davant les minories nacionals i nacions sense estat?

En general, estem a favor dels drets de les minories nacionals. Cal tenir en compte a tothora la voluntat de la societat, tant se val quants anys tinguin al darrere les seves reivindicacions. Proclamem la igualtat per a tots els pobles i nacions, però, quan diem igualtat, no parlem de la homogeneïtzació imposada per una majoria, sinó del respecte entre diferents. Les diferències són enriquidores. I, alhora, Alternatiba actuarà en contra de qualsevol situació de discriminació. L’èuscar, per exemple, no es troba en situació d’igualtat amb el castellà i el francès; es troba en una posició minoritzada i encara té moltes menys oportunitats en comparació amb les altres llengües per a assolir un desenvolupament integral.

Teniu alguna posició davant la qüestió de la independència catalana?

Donem suport a la independència de Catalunya, si així ho decideixen els catalans i, pel que sembla, van per aquest camí. Actualment, el procés ens sembla molt interessant, perquè va més enllà de la classe política, perquè és un procés guiat pel poble i perquè no creiem que hi hagi qui l’aturi. Creiem que la consulta es farà i, per un cop, ens sembla que la classe política és a les ordres dels ciutadans.

Així, doncs, si s’exerceix el dret a l’autodeterminació, quina opció preferiríeu?

Som partidaris de l’autodeterminació. Alternatiba no es defineix com independentista, perquè ens sembla que el concepte de sobirania és més ampli en aquest sentit. Tanmateix, crec que la nostra militància es pronunciarà per la independència del País Basc quan arribi el moment, perquè una part de la militància és independentista abertzale i és ciutadana basca per sobre d’altres criteris. Una altra part es defineix com a independentista no abertzale, és a dir, que potser dóna menys importància a les raons historicoculturals, però té clar que és l’única via per a canviar la correlació de forces al País Basc, per a ésser sobirà, per a construir un veritable projecte socialista, feminista, ecologista.