Irlanda: L’FMI consolidarà l’economia de manicomi

  Éirígí* 

Amb la introducció del catastròfic programa de garantia bancària de 400 mil milions d’€ al setembre de 2008, el ministre de finances dels Vint-i-sis Comtats^[1], Brian Lenihan va voler tranquil·litzar els que temien realment les conseqüències de la imprudència econòmica.

“Hi ha” va entonar, “la preocupació comprensible que el tresor estigui potencialment exposat de forma significativa amb aquesta mesura. Vull assegurar a la Cambra i als irlandesos que aquest no és el cas”. L’arribada aquesta setmana de representants del Fons Monetari Internacional a Dublin ha demostrat àmpliament la fiabilitat de Lenihan.

Aquest va ser el mateix ministre que, en diversos moments al llarg d’aquesta crisi, va suggerir que l’economia havia “girat la cantonada” era “en el camí cap a la recuperació” i que ofereix més garanties que el rescat bancari era “el rescat més barat del món”. La incompetència temerària, juntament amb una ferma defensa dels interessos dels proveïdors de fons Fianna Fáil^[2], els banquers i els empresaris, ha estat el segell del mandat de Brian Lenihan com a Ministre d’Hisenda. És una oficina que, en els darrers temps, ha caigut en mans d’alguns defensors notables de capitalisme dels amiguets: Brian Cowen, Bertie Ahern i Charlie McCreevy.

Bé, ara sembla ara que el rescat més barat del món no només ha costat a l’Estat dels vint-i-sis comtats més de 50 milions d’euros, i en augment, sinó que ha impulsat desenes de milers de treballadors a les cues d’atur, ha exposat als seus ciutadans als capricis dels mercats financers internacionals i ha suposat que l’estat renunciï a la seva sobirania a mans del FMI.

Després d’haver imposat una dràstica reducció del sector públic, el govern de Dublín va confirmar la setmana passada que tenia la intenció de retallar encara 15 mil milions d’euros a l’economia dels vint-i-sis comtats en els propers quatre anys, 6 mil milions € d’aquestes retallades s’aplicaran en el pressupost del mes que ve. És aquesta l’adhesió servil a la ideologia de lliure mercat que ha creat una espiral deflacionista en l’economia, donant com a resultat un atur massiu, actualment en el 13 per cent, i un cop més ha despertat el fantasma de l’emigració.

Per tal de salvar el sistema bancari i rescatar els banquers i promotors immobiliaris, el govern de Dublín té la intenció de conduir a desenes de milers de llars en la penúria. L’informe McCarthy, publicat el juliol de l’any passat, ha proporcionat el model per al programa de retallades del govern de Dublín. L’economista de dreta Colm McCarthy va presentar Leinster House amb un pla d’enderrocs que es proposa el desmantellament efectiu del sector públic, la imposició de retallades salarials salvatge sals treballadors del sector públic, una dràstica reducció de les prestacions de benestar social, l’augment dels impostos sobre els treballadors amb salaris baixos i la privatització d’actius estatals, com l’ESB (Electricity Supply Board) i Bord Gáis (Companyia irlandesa del gas). És un pla que durà l’aigua al molí del Fons Monetari Internacional, una organització molt versada en l’economia de manicomi.

Originalment creat arran de la fi de la Segona Guerra Mundial, el Fons Monetari Internacional es va produir en el marc dels Acords de Bretton Woods, la seva funció primordial en aquest moment era proporcionar préstecs a curt termini als estats que experimentaven escassetat de finançament i gestionar el sistema de valoració del sistema monetari amb el patró or. No obstant això, en les últimes dècades el paper del FMI ha estat el de proporcionar préstecs a llarg termini, principalment als països en desenvolupament a canvi de l’aplicació de la “disciplina de mercat” en les economies vulnerables.

La seva mania neoliberal ha obligat als governs de tot el món en vies de desenvolupament a donar prioritat al pagament del deute i la imposició de salvatges retallades en la despesa pública i privatització generalitzada. El seu llegat ha estat l’empobriment de milions i l’impuls de l’obertura de les economies per permetre voltors capitalistes aprofitar-se de la venda massiva d’actius estatals.

La doctrina neoliberal promoguda per l’FMI va exercir un paper notable en la crisi econòmica asiàtica de finals de 1990. L’FMI va encoratjar a les economies en desenvolupament a Àsia a eliminar els controls de capital en la dècada de 1990, una decisió que va resultar en milers de milions de dòlars d’inversiions especulatives flueissin en les economies asiàtiques. No obstant això, quan el pànic va colpejar l’estiu del 1997, l’absència de barreres per a controlar el capital va ser testimoni de la sortida d’aproximadament 100 mil milions de dòlars de les economies d’Indonèsia, Filipines, Tailàndia, Malàisia i Corea del Sud en qüestió de setmanes. La posterior imposició dels anomenats Programes d’Ajust Estructural, que apliquen retallades de la despesa pública, es va traduir en una espiral d’atur i va dur a milions de persones a una pobresa més profunda.

En temps més recents, el FMI ha imposat severs programes d’austeritat a Europa. El préstec de 75 mil milions d’€ que va oferir a Letònia el 2008 estava supeditat a la imposició d’un important programa de retallades que incloïen: un 20 per cent de les retallades dels sous del sector públic, reducció de personal d’entre el 10 i el 15 per cent en els departaments governamentals, el tancament d’escoles i hospitals i un augment de les taxes per a l’educació de tercer nivell.

A principis d’aquest any, Grècia es va veure obligada a acceptar un préstec del FMI i la UE de 110 mil milions d’€, que al seu torn arribà amb mesures d’austeritat adjuntes. Aquestes mesures incloïen un augment de l’edat de jubilació de 63 a 67 anys, una dràstica reducció de la despesa pública i els salaris del sector públic, juntament amb la privatització dels serveis públics i béns de l’Estat. No obstant això, la imposició d’aquest programa d’austeritat ha portat a l’economia grega a una profunda recessió, s’estima que l’economia es contraurà un 4,2 per cent aquest any i un 3,0 per cent el 2011, mentre que la desocupació s’ha disparat a més del 12 per cent. Cada vegada és més clar que la medicina d’austeritat en realitat està matant el pacient.

Aquest és l’escenari al qual d’enfronta la població dels Vint-i-Sis Comtats. No obstant això, cal destacar que la coalició del Fianna Fáil i del Partit Verd i els anomenats partits d’oposició a Leinster House^[3] estan disposats a ser socis en la imposició de mesures d’austeritat, a consentir la demanda de la UE d’assolir una reducció del dèficit pressupostari al tres per cent del PIB el 2014.

S’ha assolit entre la classe política de l’establishment el consens que la classe treballadora ha d’assumir la càrrega d’una crisi mundial capitalista, que s’ha vist agreujada a Irlanda per la decisió d’oferir una garantia total a la banca privada. Per moltes gesticulacions, llàgrimes o escarafalls per la pèrdua de la sobirania que puguin fer, no disminuirà la seva culpabilitat en la destrucció de l’economia i l’empobriment de la classe treballadora irlandesa.

Dit això, la interferència de l’FMI en els assumptes de l’Estat dels 26 comtats és un fet greu i ha de ser resistida a tota costa. És una ofensa a la democràcia que aquesta organització, que ha causat la misèria i devastació a les nacions en tot el món, sigui autoritzada a dictar els afers de gran part del poble irlandès. L’FMI és un executor antidemocràtic i irresponsable de les doctrines neoliberals de l’estat petit, dels mercats desregulats i de la privatització. No té cap funció constructiva per exercir en els assumptes del poble irlandès i simplement enfortirà la dictadura dels mercats.

Mentre el FMI es dedica a conduir la classe treballadora a la misèria, als rics a Irlanda se’ls animarà a invertir la seva riquesa immensa en la compra dels nostres béns públics. La venda massiva d’empreses estatals, com ara ESB serà encoratjada pels paràsits capitalistes com Denis O’Brien, Michael Smurfit, i Peter Sutherland, que tracten de fer milers de milions gràcies de la privatització d’aquests béns de l’Estat. No hi ha dubte que la crisi econòmica i la presa de possessió de l’FMI s’utilitzarà per crear un avantatge més per als rics, una elit que segueix controlant una riquesa per sobre de 120 mil milions d’euros.

El Congrés Irlandès de Sindicats ha convocat una manifestació per al dissabte 27 de novembre. És d’esperar que aquest sigui el començament d’una seriosa lluita de resposta pel moviment sindical a Irlanda, els seus dirigents fins ara han fracassat per complet a l’hora de respondre a la guerra que l’establishment lliura contra la classe treballadora.

És necessària una campanya de resistència sostinguda per expulsar l’FMI d’Irlanda i el Fianna Fáil fora del poder, per aturar el salvatge programa planejat de retallades i d’apropiar-se de la immensa riquesa actualment en mans d’una estreta classe de lladregots. La convocatòria d’una vaga general per part del moviment sindical és un pas necessari per iniciar la lluita de resposta.

NOTES

[1] Terme amb que els republicans anomenen l’Estat de la República d’Irlanda, que inclou els vint-i-sis comtats del Sud, sense els sis comtats encara avui ocupats pels britànics.

[2] Partit conservador irlandès.

[3] Seu del parlament irlandès.

*Éirígí és una organització politica socialista republicana irlandesa. http://www.eirigi.org. Escrit publicat el 20 de novembre de 2010. Traducció de La Fàbrica .