Jaume Roure com a exemple
Abel Caldera 
Moltes vegades he sentit històries del tipus “era un radical, però quan va acabar la carrera es va aposentar i mira on ha arribat!” I no parlo de la transició. Parlo de fa molts pocs anys i d’històries explicades per gent que va militar a l’independentisme a principis dels noranta. Mira, aquest tal (i per tal enten director general o bé cap de redacció) era del MDT. I clar, després de tanta història acabes pensant: els de la meva generació acabarem igual?
Doncs no, no hem acabat igual. Des del 1996 pocs, molt pocs, han acabat als partits parlamentaris. I no només això, sinó que amb la nostra conducta hem rearmat moralment la lluita independentista. Per a la nostra generació s’han acabat les mitges tintes. Segurament molts dirigents d’ERC deuen estar sorpresos pel rebot general, especialment entre els joves, amb les seves polítiques pactistes. Pensaven encara que la societat no estava prou avançada, que encara s’havia d’aplicar la tàctica pujolista de l’anar fent, però s’ha confirmat que no, que la gent ja n’està farta de molles i demana
el pa sencer.
En tot aquest moment històric que ens ha tocat viure crec que tenim un paper molt especial els joves independentistes que vam començar la militància a Maulets o la PUA (després Endavant) a finals dels anys 90. Mantenint-nos insubornables per principis i recelant radicalment de cap gradualisme adormidor hem acabat fent forat a la societat. I això no és una sensació que se’m generi després de passar hores i hores dins un casal independentista amb gent que pensa com jo. Aquesta sensació se’m genera quan companys de feina que segur que fa deu anys creien en una via molt i molt gradual d’accés a l’autodeterminació, ara ja et diuen obertament que això o ho arregla un nou moviment o bé que estem arreglats com a país.
Avui han fet comparèixer a l’Audiencia Nacional al Jaume Roure, el banyolí que va cremar la foto del rei. En Jaume ha donat una lliçó de dignitat, ha ensenyat el país en quina insubornabilitat hem crescut i portem com a bandera els membres de l’esquerra independentista. S’ha declarat responsable de la crema, insubmís radical a la injusta legislació espanyola, i s’ha negat a delatar el company que va participar juntament amb ell a la falla. Un exemple més de dignitat que molts catalans deuen haver agraït davant tanta genuflexió. Avui, en Jaume ha ensenyat sense embuts la declaració de principis de l’esquerra independentista al poble català.
—
Podeu llegir el bloc de l’Abel a:
http://blocs.mesvilaweb.cat/abelc
