La CUP en un àmbit rural. Anar més enllà de l’urbanocentrisme

Mes de gener, Centre cívic Joan Oliver “Pere Quart”, Barcelona. Per un municipalisme al servei de les classes populars.  Hi vam anar tres persones de la CUP del Priorat. Vam anar, entre moltes altres, a la taula rodona “La Unitat Popular en pobles petits”, a càrrec de la Roser Sayeras, de Viladamat. Sens dubte, i tenint clar que ens interessava tot el conjunt de les jornades, aquesta taula rodona era, potser, el principal motiu d’haver anat a Barcelona.  Segurament va ser el primer dia que podíem parlar amb gent amb una realitat similar a la nostra i, segurament, va ser el dia en què ens vam convèncer més per crear i treballar llistes de la CUP en els pobles del Priorat on ho poguéssim fer.

És complicat crear una CUP en un poble petit. Bé, administrativament no ho és gens, però, per a nosaltres, que no creiem en llistes fetes sense fonament, tal com si fossin bolets, sí que ho és. Ens calen militants, ens calen persones implicades en moviments socials, ens calen persones, en general, perquè, a les zones rurals, en som ben poquetes.

A més, a les zones rurals cal superar una colla d’obstacles: “anar amb un partit gran és millor”, “al nostre partit som com vosaltres, no cal que feu una CUP”, etc. no us podeu imaginar com de difícil és superar aquests obstacles —bàsics, sens dubte— en poblacions petites.

Per tant, crear una llista de la CUP en un poble petit no és gens fàcil, tot i que pugui semblar el contrari.

Ja tenim clar que ens presentem, que decidim desembarcar, o aterrar, o abordar, o assaltar les institucions: l’Ajuntament, la Casa de la Vila, i el que es pugui esdevenir, el Consell Comarcal, etc. Doncs anem pel programa.

La major part dels documents programàtics de què disposa la CUP són un punt de partida, en els quals és difícil encabir o, millor dit, extreure qualque cosa directament aplicable a un nucli de població tan petit com els que hi ha al Priorat. El problema, que suposo que deu de ser aplicable a totes les CUP, s’agreuja en les zones rurals. No es tracta només de pobles petits; es tracta també de zones molt poc poblades, zones on és difícil treballar, ja sigui per la manca de gent com per la manca d’estructures en què treballar.

També cal buscar referents, altres CUP que ens puguin ajudar i aportar la seua experiència per poder fer millor els nostres programes i poder aplicar tot això des de les institucions. Quan ho fem, ens adonem que hi ha ben poques CUP en zones com la nostra o en situació similar a la nostra i que ja hagin fet el salt a les institucions. Ben poques. La majoria de les CUP existents es troben en poblacions grans o molt grans. I, per a nosaltres, grans ja són de més de 2000 habitants. A més a més, tenim un altre problema afegit, i és que les polítiques fetes per gairebé totes les CUP són en clau d’oposició, i no de govern. Aquest fet ens porta a veure que, en casos com el de la Vilella Alta (on només s’hi presenta la CUP) ens és difícil trobar referències directament d’equip de govern. Vaja, que sort en tenim, dels companys de Viladamat.

En definitiva, la CUP, com la resta de la societat dels Països Catalans, pateix d’urbanocentrisme, és un fet. Les zones rurals ens trobem en perifèries internes del propi país i aquest fet perifèric ens dificulta moltíssim el treball polític que volem aportar. Però, afortunadament, les coses ens canvien canviant-se, és a dir, que totes les mancances que ens trobem en un inici les podem convertir en aportacions; així deixen de ser mancances.

Ens presentem i treballem programes i documentació centrada en les zones rurals, aquesta documentació la posem a disposició d’aquells nuclis que més endavant es plantegin fer el salt, tal com l’hem fet nosaltres. Esdevenim exemple presentant-nos, com més nuclis de la CUP en petits pobles hi hagi, més fàcil serà trobar referents. Ens mantenim fidels al compromís de participar dins de la mateixa CUP en un grup de treball dels pobles petits que s’impulsà en la taula rodona abans esmentada. Si ens toca governar en algun dels municipis, com és el cas de la Vilella Alta, doncs mirarem d’aplicar les polítiques que volem per fer vertaders processos de participació entre les persones habitants dels nostres pobles, mirarem de trencar amb els jous de les companyies energètiques i fomentar l’autogestió energètica, mirarem de deixar ben clar que turisme, sí, però rebotiga rústica de la Costa Daurada, no, mirarem de lluitar contra els despoblament i l’abandó de terres i boscos.

O sigui, que serem nosaltres els qui tindrem a les nostres mans l’opció solucionar els problemes que ens em trobat. Som nosaltres els qui podem crear les eines perquè aquests problemes siguin cada vegada més petits i més fàcils de resoldre. Som nosaltres els qui crearem els exemples que no hem trobat. Som nosaltres els qui capgirarem la situació i convertirem la perifèria en centre i, com sempre i per sempre, de baix cap dalt, dels pobles als barris i dels municipis cap a la construcció dels Països Catalans.