LA SALUT, UNA QÜESTIÓ DE CLASSE I GÈNERE.

 

PAULA MOREY | ISA GARNIKA

 

Diagnosi de partida: interessos irreconciliables

 

La salut és igual per a tothom? Tothom és igual davant del sistema sanitari i els serveis socials? Com a dones treballadores dels Països Catalans, analitzarem el fet que tant lʼuna com lʼaltre són un reflex de les desigualtats produïdes pel sistema socioeconòmic en què vivim, la conjunció del capitalisme i el patriarcat.

El capitalisme busca el màxim benefici empresarial a costa de la classe treballadora, és a dir, atacant els nostres drets i condicions de vida. Els interessos de la nostra classe —la treballadora— i la classe burgesa —els empresaris— són antagònics i irreconciliables per naturalesa. Com més beneficis, menys drets, i com més drets, menys beneficis.

 

El patriarcat imposa un imaginari col·lectiu que divideix les persones de manera desigual i jerarquitzada en dos gèneres, el masculí i el femení. La construcció del gènere femení es fa de manera subjugada i sotmesa al gènere masculí. Sʼassigna un rol social a cada gènere: lʼhome “va a treballar” (és a dir, surt a lʼesfera pública a fer treball “productiu” remunerat), mentre la dona “es queda” a casa (i fa treball “reproductiu” no remunerat). Aquest darrer treball, que inclou des de cuidar els infants fins a rentar la roba, encarregar-se de lʼalimentació, netejar la casa, cuidar els malalts, etc., és el que es coneix com a «treball socialment necessari», un treball imprescindible perquè la classe treballadora estigui en condicions de treballar cada dia.

 

Les lluites obreres i feministes han permès la incorporació progressiva de la dona al mercat laboral remunerat, malgrat que no hem assolit nivells similars als dels homes, no hem ocupat totes les esferes productives, ni totes les escales jeràrquiques. Lʼexemple més clar és que les dones cobrem, de mitjana, un 30 % menys que els homes per la mateixa feina. Al mateix temps, les dones treballadores mai no hem deixat de realitzar les tasques de reproducció no remunerada, tasques que els homes tampoc no han assumit mai al mateix nivell que les dones. És a dir, en la majoria de casos, les dones desenvolupem dues jornades laborals.

 

El mateix desenvolupament de lʼestat del benestar ha estat un reflex dels progressos i retrocessos de les lluites obreres i feministes. Com més lluita, més serveis públics i socials que han millorat les condicions de vida de la classe treballadora, sobretot quan han cobert tasques assignades pel patriarcat al gènere femení: educació, sanitat, atenció a la dependència, etc. O el que és el mateix: quan es dóna el desmantellament de lʼestat del benestar, les dones treballadores en són les principals afectades.

 

Aquesta divisió jeràrquica de gènere és del tot necessària i imprescindible perquè el sistema funcioni. El sistema patriarcal i capitalista esdevé el camp de batalla de la lluita de classes, on les dones treballadores hem dʼafrontar la doble explotació, la de classe i la de gènere.

 

La resposta a aquestes agressions lʼhem de construir des dʼaquesta òptica dʼuna lluita de classe i gènere emmarcada en un conflicte nacional als Països Catalans. La defensa dels serveis públics, lʼacció organitzada i la denúncia política de les retallades les hem de fer des de la vessant dʼaquest triple alliberament.

 

 

Símptomes generals de la societat malalta

 

Els pressupostos generals de lʼEstat espanyol per al 2014 continuen les polítiques marcades per la troica, que accentua les polítiques antisocials que ja desenvolupava la mateixa oligarquia espanyola. Aquestes polítiques se centren en retallades de despesa que tenen un gran impacte en les persones, retallades de drets a la sanitat, serveis socials, educació i polítiques dʼigualtat entre dones i homes. Totes aquestes retallades, tal com hem comentat anteriorment, afecten directament les dones de classe treballadora.

 

Una ullada ràpida a les retallades a lʼEstat espanyol ens dibuixa el panorama següent: Les retallades en polítiques dʼigualtat han estat del 56 % des del 2008, mentre que el programa contra la violència de gènere es retalla un 22,5 % en relació al mateix any. El pressupost per a lʼatenció a la dependència es retalla el 46,7 %: cada dia, lʼEstat retira a 95 persones cuidadores (el 97 % són dones) el dret a lʼatenció a la dependència remunerada. Més de 500.000 persones es quedaran sense ajuda domiciliària i es destruiran 65.000 llocs de treball (gairebé tots corresponen a dones). La reforma de les pensions, que el 2014 augmentaran molt per sota de lʼIPC (només el 0,25 %), així com lʼajustament de la pensió cada 5 anys en funció de lʼesperança de vida, afectarà directament les dones, que representen un 70 % dels qui perceben les pensions no contributives. Lʼaplicació de la reforma laboral ha significat la destrucció de llocs de treball —ocupats majoritàriament per dones—, sobretot a lʼAdministració pública, un gran destructor de mercat laboral (12.600 llocs lʼúltim any).

 

A Catalunya, el govern de CiU amb el suport dʼERC, ens diu que el 2014 no hi ha retallades en despesa social. Malgrat tot, afirma que, per tal de mantenir la despesa social, cal augmentar els ingressos. Però no ens explica que augmenta el deute públic, que, al conjunt dels Països Catalans, actualment és de 87.679 milions dʼeuros.1Només al Principat, amb els diners de les retallades sʼhan pagat més de 3.000 milions dʼeuros anuals per interessos del deute. Sʼestan venent el nostre patrimoni públic: 800 milions dʼeuros, a què cal sumar les vendes dʼAigües Ter-Llobregat (com denuncia lʼorganització Aigua és vida),2 Agbar, empreses municipals, transport públic, hospitals (privatització encoberta del Clínic derivant la feina a lʼempresa privada Capio) i els CAP. Les retallades acumulades en sanitat són dʼun 20 %, i en serveis socials, dʼun 14 %.

 

En el cas de la sanitat, en retallar-ne el pressupost en un 35,6 %, lʼestan fent menys pública i més racista, sexista i classista. Aquestes retallades augmentaran lʼexclusió sanitària de les persones migrades sense papers, però també de les persones autòctones més grans de 26 anys que no han cotitzat a la Seguretat Social. I tindran un gran impacte en les dones grans que han treballat en lʼeconomia submergida, o que no han cotitzat prou al llarg de la seva vida laboral, encara que hagin treballat sempre tenint cura de les famílies. Al mateix temps, continuen les retallades en personal sanitari, retallades en medicaments, en pròtesis, en drets sexuals i reproductius i en el de lʼavortament.

 

En lloc de ser dinamitzador de lʼeconomia i de la igualtat de gènere, el sector públic sʼha convertit els últims anys en destructor del mercat laboral. La desaparició de lʼestat del benestar, lʼaugment de les desigualtats de classe, la discriminació laboral contra les dones, lʼaugment de la pobresa de les dones grans i vídues (amb pensions de 639 euros/mes), a més de les retallades en escoles bressol, primària, secundària, cicles formatius i universitats ens obliguen a concloure que la feminització de la pobresa és el resultat de lʼofensiva capitalista contra les dones de classe treballadora. Aquesta ofensiva ens obliga a treballar gratuïtament pel sistema capitalista i patriarcal, i no ens deixa gaudir dʼun projecte de vida propi que ens permeti no patir explotació i opressió.

 

En aquest context, el govern de la Generalitat no proposa lʼaugment de la despesa social per crear llocs de treball, ni reduir la jornada laboral perquè treballi tothom, no proposa la redistribució de la riquesa ni lʼaugment de la pressió fiscal per a les grans fortunes, ni tampoc acabar amb les SICAV. El govern de la Generalitat ens proposa augmentar el benefici del capital a costa de lʼespoli i la despossessió de la classe treballadora —i especialment de les dones de la nostra classe—, i a més de fer invisible el treball de cura no remunerat, fa encara més grans les discriminacions laborals.

 

 

Les retallades tenen nom de dona

 

Les retallades del dret a la salut que el sistema patriarcal i capitalista ens imposa està derivant en pèrdua de salut de gran part de la classe treballadora, en especial de les persones més vulnerables, entre les quals hi ha les dones. Les retallades de polítiques públiques i socials ens afecten especialment com a usuàries i com a treballadores. La reducció del temps de permanència als hospitals de les persones malaltes, la de serveis de salut mental, i la reducció dràstica dʼajudes a la dependència signifiquen una sobrecàrrega per a les dones de classe treballadora i nʼobliga milers a tornar a casa per ocupar-se gratuïtament de lʼentorn familiar —ja que el salari femení continua sent de suport al salari familiar. El resultat és lʼaugment de la dependència econòmica i emocional de les dones, la pèrdua de projecte de vida propi i la capacitat en la lluita per la transformació social a favor de la construcció dʼun model igualitari.

 

Aquestes retallades no contemplen la salut com a eina de benestar personal i social, sinó com a generadora de benefici per a les empreses nacionals i, sobretot, multinacionals. Això es concreta en:

 

– Eliminació de drets bàsics, com ara el que tenen les persones migrades a ser ateses a la sanitat pública.

 

– Repagament de medicaments per a les persones que han cotitzat a la Seguretat Social.

 

– Retirada de medicaments dʼús comú i substitució dʼaquests per medicaments més cars.

 

– Disminució de serveis i proves diagnòstiques, com també de llits hospitalaris.

 

– Tancament de diversos CAP.

 

– Eliminació de programes de salut pública.

 

– Reducció de personal sanitari i empitjorament de condicions laborals.

 

– Disminució de fons de prevenció i atenció a persones amb VIH.

 

– Retallades de pressupostos a les associacions de dones i també en prevenció contra la violència de gènere.

 

– Retallades en suport a les persones en situació de dependència, i en pressupostos a favor de la igualtat dona/home al mercat laboral.

 

– Reforma de les pensions que penalitzarà encara més les dones pel fet de viure més anys que els homes, o les dones vídues, sense valorar la càrrega emocional que significa la cura de les persones dependents.

 

 

Per atacar la malaltia, feminisme de classe
i aliances estratègiques

 

Com diuen Josep Garganté i Jordi Martí en un article de Perspectives,3 la majoria de les persones de classe treballadora continuem sent assalariades i ens trobem en situació de crisi sistèmica i perllongada. Això fa fonamental la lluita de classes. I és que, com afirmen tots dos, el món laboral és un dels camps principals de confrontació amb el sistema capitalista. Nosaltres estem totalment dʼacord amb aquesta afirmació —que manté la centralitat del conflicte en el capital/treball—, però, alhora, afegim que no només cal afrontar el sistema capitalista, sinó també el sistema patriarcal. Estem amb confrontació, doncs, amb el sistema capitalista dʼexplotació i amb el sistema patriarcal de dominació, binomi inseparable que constitueix el sistema capitalista i patriarcal.

 

El conflicte del capital amb el treball contempla el que Nekane Jurado —economista marxista i feminista basca— defineix com a «subsistemes»: el racisme, el sexisme i lʼhomofòbia, que ens afecten sobretot a les dones de classe treballadora. Els subsistemes sexista i racista són anteriors al sistema de producció capitalista, però aquest hi interactua a lʼhora de crear el conjunt ideològic que genera (família, església, etc.). Així, el capitalisme sʼaprofita dels subsistemes raça i sexe, i de dissidències sexuals, per explotar encara més aquests membres de la classe treballadora i augmentar el benefici empresarial.

 

La creació de desigualtats dins la classe treballadora, així com la no remuneració dʼuna part important de les feines de cura necessàries per a una vida digna, es necessiten per crear divisió dins la classe i augmentar el benefici del capital. Cal que els nostres companys de lluita sindical siguin conscients de la divisió que el capital introdueix, per tal dʼimplementar polítiques inclusives. El nostre feminisme de classe se situa, doncs, en una estratègia feminista tres vegades rebel (dona, de classe treballadora i de poble oprimit), així com en una estratègia dʼalliberament personal (estima com vulguis), de classe i nacional.

 

Hem dʼaconseguir donar la importància que es mereix al treball socialment necessari. Cal fomentar la creació de llocs de treball per a lʼatenció a persones dependents, i la reducció de la jornada laboral sense reducció salarial per poder conciliar la vida personal i social. També cal repartir el treball entre tots i totes, defensar la terra, la desobediència als pressupostos antisocials, lʼauditoria del deute per decidir el no pagament dʼun deute que el poble no ha creat, la lluita contra la UE del mercat i el capital… Aquestes són les reivindicacions que unifiquen el sindicalisme combatiu amb els moviments socials antipatriarcals i anticapitalistes.

 

Cal que recuperem la memòria històrica de dones treballadores com Flora Tristan, Clara Zetkin, Rosa Luxemburgo, Emma Goldman, Alexandra Kollontai, Teresa Claramunt, Mary Low, Amparo Poch Comaposada, M. Mercè Marçal, que formen part dʼuna llarga llista de dones de tradició socialista i anarquista en lluita contra el sistema capitalista i patriarcal. Nosaltres, dones lluitadores, tenim el deure i el repte de recollir-ne el testimoni de lluita.

 

 

Mesures pal·liatives urgents

 

Les dones treballadores de la salut, feministes i sindicalistes volem manifestar que el sistema patriarcal i capitalista medicalitza la salut de les dones, però també de gais, lesbianes, transsexuals i totes les dissidències sexuals.

 

Assegurem que cal treballar i dedicar més pressupostos a la salut pública i a la prevenció de la malaltia i les disfuncions personals i socials. Assegurem que el sistema patriarcal i capitalista és generador de malalties socials, per la qual cosa cal incrementar el nombre de professionals de la salut i de la psicologia als CAP. Això significaria reduir de manera important el consum de psicofàrmacs i les conseqüències per a la salut personal i social que representen. Lʼaplicació de psicofàrmacs oculta, sovint, patologies que no existirien en societats saludables que treballessin per la construcció dʼuna societat lliure de desigualtats per raó de sexe, classe social i lloc de naixement.

 

Com a treballadores i usuàries de la salut pública, exigim lʼabordatge del protocol contra la violència masclista i ens manifestem contra les retallades de pressupostos a les dones que viuen en situació de vulnerabilitat i violència pel fet de ser dones. També volem assenyalar que les dones joves, migrades i treballadores amb pocs recursos econòmics són les més vulnerables, sempre sense oblidar que el 90 % de la violència contra les dones, homosexuals i lesbianes es pateix dins la institució familiar i patriarcal.

 

Manifestem, igualment, el dret de totes les dones a la reproducció assistida, independentment de la seva opció sexual, classe o ciutadania. Alhora, ens preocupa lʼaugment de cesàries a tots els hospitals públics dels Països Catalans —resultat de les retallades en personal sanitari—, i denunciem aquesta situació, un atemptat al dret bàsic a la salut de les dones.

 

En la nostra societat, els síndromes són definits com a malalties, sovint sense prou criteris ni evidències científiques, sinó per interessos aliens a la nostra salut física, social i mental. Es tracta dʼinteressos de la indústria farmacèutica i la necessitat de benefici dʼaquesta. Síndromes com lʼanorèxia, la hiperactivitat, o la dissidència sexual es tracten amb medicaments dʼeficàcia dubtosa, però que tenen molt a veure amb els valors socials dʼideologies conservadores.

 

És necessari que els diferents governs dels Països Catalans retirin la vacuna del virus del papil·loma humà, perquè és potencialment perillosa per a les nenes, i la substitueixin per programes de cribatge. Però també és necessari que les intervencions quirúrgiques de canvi de sexe formin part de la cartera de serveis de la sanitat pública a petició de les persones que ho desitgin, sense el cribatge de les professionals de la salut que determinen el nostre estat de salut mental i no tenen en compte la nostra capacitat com a subjectes de decisió.

 

Ens manifestem favorables a una llei pel dret al propi cos, sense terminis a partir dels 16 anys, sense intervencions de les institucions polítiques, jurídiques i eclesiàstiques, sense cap altre termini que no sigui el decidit per les dones, sense dret a lʼobjecció de consciència, que sigui lliure i gratuït, a càrrec de la sanitat pública. Igualment, exigim el dret a una educació sexual i afectiva dins el sistema públic i lʼaccés als anticonceptius (preservatius, píndola abortiva) gratuïts.

 

 

Recepta resumida

 

Les dones feministes de classe treballadora tenim el convenciment que la defensa dels serveis públics únics, universals i de qualitat són la garantia de la redistribució de la riquesa a favor del poble. Tanmateix, sabem que les crisis sistèmiques del capitalisme impedeixen que els serveis públics, tal com els hem coneguts, puguin existir durant gaire temps o a tot arreu. El desmantellament de lʼestat del benestar és conseqüència directa de la crisi del capitalisme: aquest necessita extreure més benefici econòmic, fins i tot de sectors com el sanitari o lʼeducatiu, que durant un temps van restar al marge de la seva irracionalitat.

 

La nostra lluita, doncs, no pot anar només encaminada a la recuperació dʼuns serveis públics a mans dʼun estat capitalista, sinó a la superació del sistema. La construcció del socialisme feminista és lʼúnica via per destruir el sistema patriarcal i capitalista als Països Catalans i construir nous models de producció, de reproducció i cura, i de sistemes públics realment universals. La lluita social actual pels serveis públics no pot oblidar mai la lluita política continuada per la superació del sistema dʼexplotació que patim.

 

---