La violència obstètrica és violència de gènere

El 25 de novembre se celebra el Dia Internacional contra la Violència Masclista. Amb el pas dels anys, ha anat evolucionant en el nostre imaginari i en el discurs què és el que es considera violència de gènere o violència masclista. La sensibilització creixent, encara que sigui només de paraula, fa que passem a considerar violència de gènere no només la violència física, la més evident, sinó tot un seguit de violències: verbal, simbòlica, etc. Aquesta presa de consciència que la violència de gènere és molt més extensa que la situació tipus d’un home que pega a la seva parella i, sobretot, la necessitat d’anar més enllà per adonar-nos que la violència que exerceix el sistema patriarcal té desenes o centenars de manifestacions, és el que ens porta a pensar la violència obstètrica com una manifestació més de la violència de gènere.

Entenem per violència obstètrica aquella violència que s’exerceix contra les dones (o contra tota persona amb un sistema reproductiu femení) en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva. Ens referim a violència obstètrica quan parlem de les violències que s’exerceixen en el transcurs d’un part, en una revisió ginecològica, durant un avortament… La violència obstètrica també pot prendre diferents manifestacions, més o menys directes, més físiques o simbòliques. És violència obstètrica la mutilació física que pateix una dona quan se li practica una episiotomia (tall de la carn i els músculs de la vagina) sense justificació mèdica (només el 10 % de les episiotomies tenen justificació mèdica, tot i que, segons les dades del 2012, es calcula que cada any se’n practiquen en el 41% els parts dels hospitals de la xarxa pública a l’Estat espanyol). Però també és violència obstètrica el fet de tractar la dona embarassada com si no tingués drets, opinió, ni capacitats. És violència obstètrica parir en un paritori ple de gent, que ni es presenta, que ni saps qui són, sense respectar gens la teva intimitat. És violència obstètrica el fet que et jutgin o criminalitzin quan demanes informació sobre anticonceptius o quan et recepten una píndola “de l‘endemà”.  O són violència obstètrica totes les representacions que ens volen fer creure que parir i gestar és un fet perillós i que les dones no en som capaces per nosaltres soles.

La violència obstètrica és violència de gènere, violència patriarcal, perquè:

• s’exerceix contra la dona (o, com hem dit abans, contra les persones amb sistema reproductiu femení) per la seva condició.

• el paternalisme i l’autoritat, el poder del metge, del personal sanitari (que són els qui l’exerceixen d’una manera més directa), és un tret característic.

• es manifesta de forma física (mutilacions genitals, cesàries no justificades…), simbòlica (autoritat, por, infantilització) i ambiental (mites, estereotips…).

• nega entitat a la dona com a subjecte de drets i amb capacitat i autonomia per poder decidir i exercir com ella decideixi els seus drets i decisions en matèria de salut sexual.
• la dona supervivent de violència obstètrica sovint és qüestionada, ignorada o se sent avergonyida del que ha passat.

Per desgràcia, a l’Estat espanyol la feina que queda per fer en aquest camí és immensa. L’estament mèdic està marcadíssim per una relació de poder totalment patriarcal que regeix el tracte amb els “pacients” (no ens agrada parlar de pacients quan parlem d’embarassades o dones de part, ja que no estan malaltes; preferim parlar d’usuàries). El poder del metge es manifesta i reafirma en cada intervenció. L’obstetrícia moderna es basa en un model de submissió de la dona, en la patologització de processos fisiològics, com són l’embaràs i el part, per negar l’autonomia i capacitat de les dones en situacions normals per gestar i parir. Les dades científiques referents a processos normals avalen l’aposta per la intervenció mínima, per la llibertat de moviments, per la medicalització mínima (sembla que la natura tampoc és patriarcal, encara que alguns voldrien que ho fos), mentre que, des de l’obstetrícia, s’aposta per la submissió, el control del cos de la dona i dels processos fisiològics.

El naixement al nostre país té moltes possibilitats d’estar envoltat de violència. La mateixa violència patriarcal que s’exerceix contra les dones en tants altres àmbits i moments de la seva vida, s’exerceix també, i ens atreviríem a dir que amb una cruesa especial, durant l’embaràs i el part. Cal posar urgentment l’accent en totes i cada una de les manifestacions de la violència de gènere. Cal que lluitem contra aquesta, és clar. Però cal que, primer de tot, la fem visible.