L’esquerra independentista es reivindica com una eina de lluita
Laia Altarriba
500 persones participen en un emotiu homenatge als 40 anys de lluita de l´esquerra independentista organitzat per la CUP de Berga i reivindiquen que la lluita és l´únic camí per continuar reforçant el moviment i assolir la independència i el socialisme.
[Crònica de L’ACCENT]
“Fa 40 anys un grup de joves va crear el PSAN, l´organització mare de l´esquerra independentista. Han passat ja molts anys, i aquell somni d´unes desenes de joves independentistes és ara un projecte que aplega milers de persones”. D´aquesta manera, la regidora de la CUP de Berga Anna Maria Guijarro resumia què han significat quatre dècades del que s´anomena independentisme modern i que es concreta en la vinculació entre la independència nacional i la construcció d´una societat sense classes socials. I aquesta vinculació no és perquè sí, va assegurar Guijarro a les 500 persones que omplien el Teatre Municipal de Berga el dissabte 6 de desembre, sinó que s´explica perquè “l´opressió nacional és, en última instància, una opressió d´unes classes socials sobre unes altres”.
Omplien els seients del teatre militants de totes les organitzacions que conformen l´esquerra independentista, i eren vingudes tant del Berguedà i comarques properes com de punts més allunyats dels Països Catalans. Les gairebé dues hores d´acte on hi va haver discursos, però també música, teatre, audiovisuals i dansa, van servir per homenatjar totes les persones que han militat a l´esquerra independentista i, és clar, les que han estat represaliades i empresonades. I també, d´una manera especialment emotiva, les que han mort en accions armades o per trets de la policia.
“Han passat quaranta anys i el món ha canviat. Sí, ha canviat, però no en el sentit que ens intenten vendre els qui van passar de córrer davant dels grisos a manar-los vestits de blau. Les formes d´opressió s´han difuminat alhora que s´han fet més fortes, i la guerra declarada contra les classes treballadores en tots els seus fronts ha obert bretxes en les seves línies de defensa”. És per això que l´esquerra independentista actual se sent hereva del grup que va fundar el PSAN el 1968, i reivindica els mateixos principis d´aleshores per continuar combatent.
La decisió més encertada
Però en un dia d´aniversaris, no es va fer memòria només de 1968, sinó que Anna Guijarro es va traslladar també al 1978: “Avui també celebrem els 30 anys de la decisió més encertada del nostre moviment [en referència al referèndum sobre la Constitució espanyola], quan vam dir que el camí de la reforma i de l´autonomisme era un camí equivocat que en el fons perpetuava els Principios del Movimiento. O no és cert que el capitalisme espanyol i la unitat d´Espanya és avui tant o més forta que el 1939 quan van entrar les tropes franquistes als Països Catalans?”
Abel Caldera, militant també de la CUP de Berga es va sumar a Guijarro per recordar que el 1979 l´esquerra independentista adoptaria una de les seves altres decisions clau: oposar-se a la via estatutària: “El temps ens dóna la raó. I cada dia que passa, ens la dóna amb més força. El 1979 vam dir que l´Estatut no era el camí, i vint anys després el temps ens donava la raó. El 2005 vam dir que l´Estatut no era el camí, i dos dies després el temps ja ens donava la raó. Com ens dóna la raó dia a dia quan diem que el seu és un Estat irreformable, que només amb la lluita és possible la victòria i només amb el pacte és possible la derrota”.
Reconeixement de Terra Lliure
Per la CUP de Berga, la història de l´independentisme modern no s´entendria sense la lluita independentista dels anys vuitanta, amb el front armat i el front de masses, tal com va reconèixer Guijarro: “Cal dir-ho alt i clar: gràcies a Terra Lliure i al Moviment de Defensa de la Terra l´independentisme es va estendre entre la joventut. Gràcies a Terra Lliure i a l´MDT. Que els quedi clar a aquests “sobiranistes” de nou encuny. Vam cometre un error, però. No vam saber organitzar la foguerada. No vam saber clavar arrels organitzatives profundes. I l´Estat, que d´això n´era ben conscient, va colpejar-nos amb força, fins a fer-nos quasi desaparèixer. Però ens en vam sortir, i en pocs anys l´esquerra independentista brotava altra vegada arreu del territori”.
Reivindicació de la lluita
De tota la trajectòria del moviment, la regidora de la CUP n´extreu una lliçó central: “La lluita és l´únic camí. L´organització i la lluita popular són el camí central per on ha de discórrer la nostra acció. Aquesta lliçó no l´hem d´oblidar mai. I no l´hem d´oblidar perquè tot el que hem obtingut ho hem obtingut lluitant amb les nostres pròpies regles de joc, no amb les de l´enemic. I tot allò que ens queda per aconseguir, com la independència, només ho aconseguirem lluitant amb les nostres pròpies regles de joc; mai amb les de l´enemic, es diguin Constitució o Estatut d´Autonomia, es diguin parlamentarisme o estat plurinacional”.
“Visca nosaltres i els nostres!”
“És tradició del nostre moviment acabar els parlaments amb un ´Visca els Països Catalans independents i socialistes´. Permeteu-me, però, avui acabar amb un reconeixement a tots i totes les militants de l´esquerra independentista: visca nosaltres i els nostres!”. Anna Maria Guijarro va cloure d´aquesta manera la seva intervenció. No sorprèn: era un acte d´autoafirmació com a moviment i tenia davant seu un públic majoritàriament militant.
Molt conscient d´aquest públic, Guijarro va dir que, tot i que l´acte estava convocat per la CUP de Berga, les candidatures municipals no serien res sense la resta del moviment: “La CUP és fruit del treball col·lectiu de les diverses parts del nostre moviment. Potser per a molta gent sigui la CUP la cara de l´esquerra independentista, però el cor, els braços, les cames i el cervell de l´esquerra independentista som totes les organitzacions que dia a dia treballem en tots els àmbits de la societat. Sense vosaltres no existiríem, sense vosaltres no hi ha camí possible”.
Enfortir l´esquerra independentista
Abel Caldera també era conscient de qui eren els qui els escoltaven, i va aprofitar-ho per subratllar que per aconseguir els objectius de l´esquerra independentistes cal “perseverança i esforç col·lectiu”: “Ens calen braços, mans i caps a totes les organitzacions. Ens cal fer-nos més forts, construir no només al marge de l´enemic, sinó contra l´enemic. El camí és llarg, però mai hi havia hagut tants partidaris de la unitat nacional i la independència dels Països Catalans com avui. Ens cal treballar per construir el nostre futur com a poble. Treballar per ser la generació que proclamarà la independència. Treballar per ser la generació que construirà el socialisme. Per vèncer cal anar-hi. Amunt, sempre més enllà, amb els nostres objectius irrenunciables, amb el nostre esforç, guanyarem!”