Lluita de classes i Angela Davis
Aprofito que Angela Davis ve a veure’ns demà passat per recordar que la raça i el gènere són també categories socioeconòmiques, per recordar el que Engels va dir fa ja molt temps: que dona és la primera opressió de classe. I per recordar-li a l’esquerra que encara avui és misògina, però, sobretot, per recordar-li que la seva democràcia no és la nostra: és exactament això que recorda el moviment feminista quan diu que la pau dels nostres salvadors no és la nostra pau, sinó això, la dels salvadors, que el descans del guerrer és el malson de la guerrera, i que l’esquerra no ha sabut reconceptualitzar els eixos de dominació que avui regeixen les nostres vides. I a no ser que es dugui a terme aquesta reconceptualització, les necessitats que com a població i com a pobles, vulnerables i vulnerats, tenim, no se satisfaran, la pobresa es consolidarà i la violència d’ultradreta s’estendrà, com ocorre ja a tot Europa.
Aprofito per recordar que la democràcia que des de l’esquerra hegemònica es defensa porta sempre un adjectiu silenciat, silenciat a crits, i aquest adjectiu és patriarcal. La nostra democràcia és, no només liberal i capitalista, sinó heteropatriarcal, i no és casualitat que en les protestes i mítings dels darrers anys els representants de l’esquerra més radical només parlin de capitalisme, socialisme i democràcia. No parlen de patriarcat, tot i que és el sistema d’explotació més arrelat, antic i hegemònic de la humanitat.
Deia fa un temps en un article titulat «Indiferents» que el nostre problema no són els misògins de dretes, que són pocs i avorrits, sinó els indiferents d’esquerres, que són molts i graciosos.
Està molt bé recordar de tant en tant com funciona el sistema de producció del capitalisme. Però seria meravellós si, a més a més, es recordés el sistema de producció d’allò humà, de l’home treballador. Ja que l’obrer produeix… valor, riquesa, prestigi, però ningú no parla de qui produeix l’obrer. Una altra omissió despistada de l’esquerra i de totes les seves teoritzacions. No és pas un problema de Marx. Marx no havia d’explicar-nos i articular-nos el món sencer. És problema de l’esquerra, que és patriarcal: els homes d’esquerra no volen deixar els privilegis que en aquest sistema els dóna el fet de tenir penis.
Sovint sentim dir «l’han posada en aquest lloc de treball, en aquest acte cultural, en aquesta competició, en aquesta taula o projecte perquè és dona». No, perdona. És perquè sou homes, és a dir, perquè teniu penis, que sou a aquest lloc de treball, a aquest acte cultural, esportiu, industrial, financer o a aquesta competició. No al revés.
Senyals incontestables del patriarcat
El sistema patriarcal és un sistema on els homes governen les dones, un sistema, per tant, on els éssers, la seva vida, el seu poder, el seu prestigi i benestar es disposen en funció de si tenen o no penis. De la mateixa manera que la societat racista és la que divideix els seus éssers en funció del color de la pell, la societat patriarcal assigna el capital (simbòlic, econòmic, social) en funció d’aquesta divisió sexual. Hi ha qui oblida, cada dia, que el sexe no és una categoria biològica, de la mateixa manera que no ho és la raça. Ambdues són categories polítiques i socials articulades per a explotar, no pas per a celebrar, la diferència. En el sistema esclavista, els cossos racialitzats, els negres, no són pas diferents, són explotats. Els cossos racialitzats, en el nostre cas, sexualitzats, produeixen la humanitat, la creen, la netegen, l’eduquen i se’n fan cura de forma gratuïta i forçada en molts casos. La producció de la humanitat es du a terme mitjançant l’explotació i es fa, per tant, mitjançant aquesta operació de sexualització. Repeteixo: cada dia, a casa vostra, a la vostra feina, als vostres carrers.
Així, doncs, seguint Monique Wittig, proposo entendre la raça i el gènere com a classes polítiques i socioeconòmiques, on la diferència de classe-propietari-obrer és una lluita de classes més, no l’única, ni més principal que la lluita de classes patriarcal: home-dona, on home-dona no indica una diferència sinó una subordinació, de la mateixa manera que la distinció capitalista-obrer o blanc-negre no és una diferencia, sinó un mecanisme d’explotació, tal com deia Angela Davis.
