Pel 9 d’octubre, endavant amb la lluita popular

Una vegada més, un any més, celebrem al País Valencià la nostra Diada, el 9 d’Octubre. Una Diada que per a les institucions, i els partits polítics que viuen d’elles, serà de grandiloqüents discursos allunyats de la precària realitat que vivim les treballadores valencianes, vermuts a l’ombra dels tarongers de Palau, i ràncies soflames d’amor patri a la senyera. El 9 d’Octubre d’Alperi, Fabra, Medina, Hernández Mateo, Soler, Ortiz o Llanera no és el 9 d’Octubre de les immigrants i precàries, de les defensores del Xúquer, de les lluitadores de la Valldigna, de les llauradores amenaçades per l’enèsim PAI. Les classes populars vivim ben lluny de polítics corruptes i d’empresaris mafiosos que continuen en la seua desenfrenada cursa per omplir-se les butxaques a costa de destruir el País Valencià i explotar les treballadores.

Si bé entenem que és un objectiu fonamental fer fora al PP de les institucions valencianes, no podem donar el nostre vist-i-plau a un canvi de cromos, esperant que tot vaja una mica millor perquè ja no pot anar pitjor. Canviar el PP pel PSOE és expulsar de les institucions uns lladres per a introduir-ne uns altres. Aquests dos partits només es diferencien en les formes de fer política, ja que el fons és compartit: el Psoe és l’autor de la Lrau, va congelar durant 10 anys la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, i l’actual estatut valencià, una piltrafa competencial, és producte d’un pacte entre els dos grans partits espanyols. D’altra banda, no podem ser ingènues davant la probable coalició electoral Bloc-EUPV-Verds-ERPV, el darrer intent d’aquests partits d’estar presents a les institucions valencianes i, de pas, lliurar el govern de la Generalitat al Psoe. Res, per tant, de mobilitzar i donar veu a les gents de progrés i a les lluites populars; ans al contrari, l’únic que persegueix aquest pacte és el d’assegurar-se unes còmodes poltrones, uns bonics despatxos i uns lustrosos salaris per a fer de les institucions un mitjà de viure, i no un mitjà de lluita. Un pacte que suposarà mantenir en essència l’actual estat de coses canviant únicament el gestor de les nostres misèries quotidianes.

Des d’Endavant ens refermem en l’aposta per la construcció de la Unitat Popular als Països Catalans, en la feina de base, ferma i constant, que ens permeta constituir candidatures municipals rupturistes, denunciant la repressió i defensant les preses polítiques, dinamitzant els casals, participant del sindicat d’estudiants, coneixent les realitats revolucionàries d’arreu el món, integrant les campanyes unitàries, difonent els mitjans contrainformatius, enfortint les lluites antifeixistes, oposant els tancaments de fàbriques, aprofundint en el treball antipatriarcal, o denunciant l’especulació.

Perquè el moviment el demostrem caminant, endavant amb les lluites populars.