Per un projecte rupturista de les CUP (en defensa del “municipalisme”)
Jaume Soler
M’hi he rumiat molt abans de fer aquest article. Fonamentalment perquè no crec que sigui bo fer de manera pública debats que haurien de fer-se a porta tancada, si més no de moment. Malauradament, però, diversos articles i cròniques han iniciat el debat i considero que en aquests no s’han exposat totes les posicions en discussió.
Tampoc la majoria d’exposicions s’han fet respectant els termes del debat ni han reflectint els veritables posicionaments polítics de l’altre.
Com deia, no crec que sigui correcte de fer obertament un debat sobre la línia estratègica de les o la CUP (com vulgueu), però és evident que aquest ha acabat sortint a la llum. I ha sortit i s’ha fet públic malgrat que hi ha hagut qui no ha volgut que aquest es conduís a nivell intern. Fins i tot es podria dir que qui l’ha negat a nivell intern sovint l’està impulsant ara a nivell públic. Iniciat el debat, per tant, és legítim que els i les qui ens considerem que se’ns han plantejat crítiques ens en defensem i exposem els nostres posicionaments.
“MUNICIPALISTES” vs “ELECTORALISTES”?
Cal començar lamentant que s’hagi argumentat en base a suposats “bàndols” (no m’agrada gens el terme). En primer lloc, perquè el debat no és entre dos bàndols, sinó que estem parlant de posicionaments diferents, molt plurals, al si de les CUP, i que no es pot posar, com ja s’ha dit per ventura en algun article, a tothom dins d’un o altre sector. Tampoc, i això és molt important, no es tracta de “municipalistes” versus “electoralistes” o semblants. Els termes són dolents en els dos casos i usar-los no faran altra cosa que aprofundir en la desconfiança i allunyar-nos del debat real, serè i constructiu. Així, el plantejament del debat és doblement equivocat, primer perquè es planteja en base a bàndols, on tothom estaria alineat en l’un o l’altre, però també perquè als partidaris del “municipalisme” (com és el meu cas, tot i que preferiria un altre terme) se’ns atribueixen posicions i plantejaments que no es corresponen amb allò que realment defensem. És el cas dels arguments que venen a defensar que si apostem pel “municipalisme” una CUP només es pot posicionar sobre tiquets de bus, Centres d’Atenció Primària i poca cosa més. Això és radicalment fals i, tot siguit dit en la seva justa mesura, un argument molt barroer i tergiversador. Sembla que més que voler fer un debat seriós es vol guanyar un debat a qualsevol preu i no pas contraposar arguments.
QUÈ DEFENSEM DES DEL “MUNICIPALISME”?
Qui defensem que les CUP s’han de centrar actualment en la feina municipal no neguem que poden tenir actualment posicionaments en afers d’abast nacional, ni que puguin esdevenir en el futur una organització que representi a nivell públic l’Esquerra Independentista. La temporalitat explica en bona mesura les diferències. Hi ha també, però, un projecte polític diferent al darrere, i sobretot una cultura política diferent.
En tot projecte polític pensar les passes a fer i actuar en base a una visió en el temps és molt important, vital diria, per a la viabilitat i èxit final del projecte. És vital perquè ajuda a no confondre’s i saber on ens trobem en cada moment i, per tant, no pretendre allargar més el braç que la màniga. Això també és vital per a evitar possibles frustracions en la militància obrint expectatives que no són certes. És sobre aquesta concepció dinàmica de la realitat que fem la proposta “municipalista”. No reivindiquem, per tant, el “municipalisme” com un treball estríctament al municipi. El terme és prou dolent com per a confondre i semblar suggerir un localisme autista. No és el cas, i les crítiques que s’han rebut són conscients d’això. Malgrat tot, aquestes crítiques han volgut anar més enllà del legítim debat polític entre posicions diferents, per a caure en el camí de les mitges veritats i la tergiversació en la cerca de la derrota política per mitjà de la confusió. Es tracta, en canvi, de reivindicar el treball al municipi en el camí de construir un veritable moviment d’alliberament nacional, per tant, no limitat al municipi però si de moment pivotant-hi.
I la construcció d’un moviment realment rupturista no sempre passa pel “com més quantitat millor” i “com més ràpid millor”. El més fàcil seria abanderar-se en l’excitació i el creixement ràpid, en dir que sí a tot, i no pensar en les conseqüències. El nostre, segur, no és el camí més fàcil, però no per això l’abandonarem. Contràriament, creiem que cal pensar el perquè de les nostres actuacions i no pensar-nos que per més que desitgem anar ràpid la realitat canviarà.
No podem pretendre tenir un projecte quasi acabat ja que construir un projecte polític capaç d’enfrontar-se als Estats espanyol i francès no és gens fàcil ni vol presses, per més que ens dolgui. No és més patriota qui vol córrer més. Es tracta, en definitiva, de no deixar tampoc en el camí cap moviment social ni col.lectiu popular per no considerar-los necessaris ni vàlids per a la “política seriosa”, fet que si no es vigila hi ha un cert risc que pugui passar. Cal, per resumir-ho, ser conscients que no es tracta d’engreixar unes sigles sinó de fer créixer el projecte harmònicament a nivell quantitatiu però també qualitatiu, fent passes segures, amb concens, formant militants revolucionaris i revolucionàries, essent conscients que no es pot reduir tot al treball públic i en institucions, sinó que cal observar cert treball fora de la legalitat, entre d’altres aspectes.
Es tracta, d’alguna manera, de no pretendre ni voler fer com els partits del sistema. No podem precipitar-nos i voler sortir molt per la televisió, anar als debats dels mitjans burgesos, participar en grans manifestacions per a poder-nos comparar amb no se sap qui, etc, com si fossim un projecte acabat o pretendre que determinades actuacions no tenen conseqüències. Això pot portar a molts llocs, però difícilment a la construcció de cap veritable contrapoder popular.
Defensar actualment el “municipalisme” no és frenar el creixement ni voler-se limitar a cap camp d’actuació. És tracta, en tot cas, d’un difícil i necessari exercici de defugir temptacions, exercici que només algú amb mala fe pot pensar que és per “sectarisme” o semblant. Ans al contrari: si diem que volem fer passes sòlides i amb cohesió interna és precisament perquè volem que les CUP arribin a bon port i perquè creiem en el projecte.
La concepció “municipalista”, per a la fase actual en què ens trobem, no vol dir tampoc que les CUP hagin de ser una sectorial. Aquest és també un punt essencial. No es contempla, en tot cas, el terme “sectorial” en el sentit que se li ha volgut atribuir, amb les connotacions de quelcom subordinat i “florer” de les quals s’ha acompanyat el terme. Qui pretenem crear un moviment polític més enllà d’unes sigles creiem, 1) que l’Esquerra Independentista és avui dia un conjunt de col.lectius (Casals, assemblees, etc) i organitzacions (sectorials o no), i 2) que aquest moviment polític el fem entre totes. Aquest segon punt és molt important. Que el moviment el fem entre totes vol dir, fonamentalment, que ningú és menys que algú altre i, per tant, que tampoc ningú és més que ningú altre, sinó que tothom hi compta i cal que ens coordinem. Proposem, en definitiva, un moviment en que tothom pugui dir en peu d’igualitat i en iguals condicions el que pensa i el que creu que s’ha de fer com a moviment. Si algú vol entrar en un debat de termes, és legítim, però això ni és útil ni ens ajuda en avançar cap a on volem anar. I això no planteja cap problema de “sopa de lletres”. Que l’Esquerra Independentista sigui plural i existeixin diferents organitzacions no és un problema, és una realitat. I aquesta realitat no es superarà posant-hi un sol nom, ni amb dèries per crear una “marca”. El que, de fet, ens ha de preocupar és que darrera d’una sopa de lletres o d’un sol nom hi hagi un únic i compartit projecte polític. I si realment hi ha un projecte polític compartit, la resta no ha de suposar cap problema greu. Però com deia al principi, no tothom està disposat a parlar de manera franca i oberta de projectes polítics, sinó que de vegades sembla que interessi més amagar certs debats.
Per acabar, crec que pot resultar també interessant remarcar que des del “municipalisme” tampoc no es defensa un menor grau d’organització. Es tracta, senzillament, d’organitzar-nos i avançar en l’estructuració del treball de les CUP d’una manera diferent, superant tuteles i esquemes clàssics, excessivament rígids.
Jo, com d’altres, també porto molts anys militant a l’EI. I és precisament per la meva modesta experiència que no vull que a la primera ocasió en que el moviment comença a redreçar-se (no està redreçat, només som a les beceroles, cal tenir-ho en compte) això es pugui perdre. Cal, per això, que recuperem el debat intern i les formes, per a centrar-nos en treballar en allò que fins ara ens ha permès arribar on som i a partir d’aquí anar més enllà.
* Jaume Soler és membre de la CUP de Terrassa
