‘Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la terra?’ Ressenya
Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la terra? Antologia sobre la propietat privada i el treball assalariat
Editorial Tigre de Paper, Col·lecció «Urpes». Diverses autores. 2016. 304 pàgines
“Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la terra?” és una pregunta que ens porta a reflexionar sobre la naturalesa de les relacions capitalistes que fan que els recursos naturals i les persones estiguin sotmesos a un sistema de mercantilització i apropiació. Aquesta reflexió àmplia i profunda és l’objectiu d’aquesta antologia de textos sobre la propietat privada i el treball assalariat, que aborda dos dels grans pilars del capitalisme.
El treball assalariat i la propietat privada, elements essencials del capitalisme
Els 35 articles que componen l’antologia són molt diversos quant a format, àmbit i context temporal i territorial. Dins el conjunt de reflexions recollides, podem trobar un fil comú en la manera com comprenen la naturalesa de la propietat privada. S’entén el capitalisme com un sistema social sostingut per un procés d’expropiació de la riquesa que sotmet els recursos, naturals i humans, a una lògica mercantil que dirigeix el temps, l’energia i la matèria a la producció de beneficis per a l’acumulació del capital. La propietat privada és un vincle de poder basat en la despossessió, l’exclusió i el control, que requereix de la violència, originària o contínua. El procés d’establiment de la propietat privada, com deia Marx en una cita recollida en l’article d’Humberto Cárdenas Mota, “ha quedat inscrit en el annals de la història amb traços indelebles de sang i foc”. I aquesta despossessió violenta de terres, boscos, minerals i aigua continua aniquilant i forçant al desplaçament aborígens americans, indígenes a l’Amèrica Llatina i camperols a la Xina i l’Àfrica. D’altra banda, la propietat privada dels mitjans de producció desposseeix les poblacions de la capacitat no només del gaudi del fruit de la riquesa sinó, essencialment, de la capacitat de decidir sobre els seus elements. Per Josep Ribera, de la Plataforma Prou Sal del Bages, “recuperar la intervenció sobre l’espai significa posar en qüestió l’arrel mateixa del sistema capitalista, la seva expansió sense fre”.
De la lectura dels textos compilats, també se’n desprenen unes característiques del treball assalariat comunes a les diferents reflexions. En el procés de producció capitalista, hi té lloc una apropiació pel capital del treball aliè, és a dir, un robatori del valor produït per la força de treball. “És cert: consentim que se’ns robi”, apuntava el diari obrer The Voice of Industry el 1847, “i ho fem per la raó ben vàlida que hi estem obligats”. Un treball assalariat que sempre ha mostrat diverses facetes: des de l’extenuació física de les treballadores del tèxtil a Bangla Desh fins a l’esclavitud de les víctimes del tràfic de persones. El robatori de valor és alhora el robatori de la capacitat de desenvolupament humà de les persones. El treball assalariat impedeix gaudir de les relacions humanes i desenvolupar la cultura, activitats que feien els treballadors de les fàbriques als Estats Units durant el seu temps de descans i que impregnen la concepció del treball socialista de Lebowitz. L’anàlisi del treball és complexa. S’hi inclouen reflexions des de la feminització de les tasques de cures i s’aborda des de l’explotació pel capitalisme, en general, que el sotmet a unes lògiques ara globals. Els salaris estan determinats per la competitivitat de la producció globalitzada i la venda de la força de treball per la classe obrera requereix una flexibilitat i una disponibilitat que impregnen la ideologia i els valors. La precarietat, segons Alizia Stürtze, “ens torna obedients i disciplinats, aconsegueix que ens sotmetem sense protesta a les normes del joc neoliberal”.
Múltiples mirades que es complementen
La selecció de textos de l’antologia defuig el mecanicisme i el determinisme, que de vegades impregna l’anàlisi teòrica que abstrau el funcionament bàsic de la producció capitalista, i ens acosta a una reflexió des de múltiples mirades. Hi estan recollits àmbits com el treball a la fàbrica o a la metròpoli, els boscos, les mines i els rius, les llars i la lluita sindical, i els escrits van des del segle XIX fins a l’actualitat i corresponen a situacions viscudes als diferents continents. Trobem la veu de diferents subjectes socials i polítics, com les explotades per la indústria o pels serveis, les comunitats desposseïdes, les veus indígenes i de les mestresses de casa. El fet que siguin textos molt breus facilita que un sol llibre contingui una gran riquesa d’aportacions, i la diversitat de formats encara ho fa més interessant: hi ha articles d’un diari, relats d’experiències quotidianes, un discurs d’agitació, assajos teòrics, una entrevista i fins i tot contes. S’hi combinen autors clàssics amb recents, que parlen des de la reflexió teòrica fins a la pràctica de les resistències.
L’anàlisi que ofereix aquesta antologia és molt completa també perquè inclou, de manera transversal, les resistències populars al sotmetiment i injustícies del capital i dedica una atenció especial a reflexionar sobre com transformar la societat i dissenyar un model més just, recollint tant experiències pràctiques com propostes de transformació social, especialment en els darrers dos capítols. El llibre és prou explícit a il·lustrar les conseqüències cruels i degradants del capitalisme sobre les classes populars i el medi ambient. Aquest model de societat, que triomfa a escala global com a paradigma de progrés i abundància, aboca grans capes de la humanitat a la fam, la submissió, vides extenuants que no valen la pena viure, la repressió i l’assassinat. I aboca el planeta a l’esgotament de la seva capacitat de regenerar el medi natural. Però el llibre està orientat a ser una eina per a les lluites per a canviar tot això. S’hi recullen els relats de les resistències que són i han estat més innovadores i precursores de la transformació social, com ara els reclams d’un salari per a les feines de cures que han fet les dones usuàries de l’assistència social o bé l’ecologia dels pobres formulada a la selva. I es planteja una visió holística del temps de la producció i reproducció, incloent-hi el desenvolupament humà i la preservació del medi. No hi trobem consignes que es limiten a suavitzar els efectes nocius del capitalisme, que hagin de quedar en una atenuació de l’opressió del capital, com l’augment de la capacitat de consum dels salaris, la millora de la redistribució de la renda o la reducció de la jornada laboral. Les propostes es pensen en clau de superació de la propietat privada, cap a fórmules socialistes i comunals, i del treball assalariat, apostant per la democràcia econòmica.
Com en qualsevol compilació de textos orientat a un públic divers, tot no serà del gust de tothom i es trobaran a faltar autors i autores. Certs articles fan un plantejament un xic elitista, tenen visions massa quadriculades i fins i tot contenen plantejaments sexistes. Però aquestes valoracions depenen de l’opinió de qui llegeix. Tot i que hi ha representació de moltes sensibilitats, manquen aportacions provinents del pensament llibertari, com Proudhon, únicament citat al pròleg de Josep Manel Busqueta, i Bakunin. I tan sols recull una pàgina de Marx. En la selecció de textos, que dóna cabuda a aportacions fetes des de la militància, es troben a faltar algunes veus rellevants dels feminisme, l’anticolonialisme i l’ecologisme de les quals tan sols hi apareixen referències.
El fet que la majoria siguin textos ja publicats i no expressament escrits per al llibre té dos inconvenients. D’una banda, i malgrat que el llibre està orientat a comprendre l’essència del funcionament capitalista, manca una visió estrictament actual, ja que el pensament de les esquerres està en contínua evolució, i fins i tot les aportacions més recents, com per exemple les que aborden la precarietat o la monopolització dels recursos, tenen ja nous reptes. Els problemes no són nous, però sí que es manifesten amb una intensitat o característiques renovades. La multiplicació de les estratègies capitalistes de despossessió, la massificació de l’atur, l’excés crònic de capacitat productiva i el fet d’haver traspassat uns límits ecològics irreversibles són alguns dels desafiaments del capitalisme madur que caldria incloure en l’anàlisi del treball assalariat i la propietat privada. L’altre inconvenient és la dificultat d’establir diàlegs i interseccions entre les diferents reflexions i propostes que es recullen. La manca d’extensió dels articles també limita la possibilitat d’aprofundir en els aspectes complexos. Es troba a faltar un major abast en temes com els plantejaments des del comú, la socialització de les tasques de cures o el desenvolupament de l’economia cooperativa. Però, precisament, el llibre és un punt de partida i una eina molt valuosa a l’hora de pensar i debatre sobre les lluites concretes i desenvolupar el pensament.
