Reflexió al voltant del treball amb Francesc Serés i J.-L. Martín Ramos

Francesc Serés i J.-L. Martín Ramos han estat els protagonistes de la segona taula de la tarda del dijous 15 d’octubre. Tots dos reflexionen al voltant del concepte del treball, però el primer ho fa a partir de l’experiència viscuda i el segon des de la seva tasca d’investigador centrada en la història del marxisme polític.

Francesc Serés

Llicenciat en Belles Arts i en Antropologia, és autor de nombroses novel·les guardonades amb premis literaris, entre les que destaquem La força de la gravetat (2006) o La matèria primera (2007). El seu darrer llibre és La pell de la frontera (2014), un recull crític i d’una gran sensibilitat poètica, a mig camí de l’antropologia, la geografia i la literatura, sobre les vivències de treballadors immigrants a les terres de Ponent (Premi Crítica Serra d’Or de narració 2015).

“No puc parlar del treball sense parlar de la meva experiència i del meu punt de vista”.

“Per escriure el llibre Matèria primera vaig entrevistar durant anys diversos treballadors. El tema del llibre era l’esforç, vaig començar a treballar-hi el 2003″.

“A La pell de la frontera parlo dels vincles que el treball ha creat entre els immigrants i la població de la comarca del Baix Cinca”.

“Per saber què significa el treball físic, cal haver treballat”.

“Jo vaig ser professor associat a la universtat durant més de 10 anys. És una experiència magnífica, però també miserable. I això m’ha permès conèixer el sistema de castes a la universitat, que es manté jeràrquicament sòlid. Per exemple, el meu catedràtic cobrava deu vegades el que jo cobrava. Jo em vaig negar a fer algunes coses que el catedràtic volia que fes, però sempre hi havia algun associat disposat a fer-ho. I el que és rellevant és que aquest catedràtic feia classe d’ètica. És a dir, explicava una teoria bellíssima, però feia sustentant-se sobre l’explotació”.

“El fruit de l’esforç de moltes generacions de la meva família és el que em permet estar avui a mi aquí”.

“El debat d’avui no és només una forma d’enfrontar-se a un concepte realment complicat amb moltes percepcions, sinó que situa un debat molt més ampli: la forma que tenim les ciències humanes d’apropar-nos al que passa al carrer, als problemes que afecten la gent. El repte és com utilitzar aquesta teoria per conjurar-nos i intentar paliar-los”.

J.-L. Martín Ramos

Catedràtic d’Història Contemporània de la UAB. La seva principal línia d’investigació s’ha centrat en la història del marxisme polític, amb diverses publicacions sobre la UGT i el PSOE i, de manera molt particular el PSUC. En els últims anys està treballant en la història de la Guerra Civil a Catalunya . Ha estat codirector de la revista L’Avençi director de la revista Historiar. Ha prologat El dret a la peresa, de Paul Lafargue (ed. Índex, 2014)

“Des de fa 12 anys tinc l’etiqueta de catedràtic i no desmentiré el que han dit sobre el sistema universitari les persones que m’han precedit en aquestes jornades. M’agrada el meu treball i he de dir que tinc la sort de poder-lo practicar i fer-ho de gust”.

“El treball és al centre del pensament i de la proposta política de Marx. És un mecanisme fonamental de la relació dialèctica entre l’home i la natura. Marx ja parla de treball satisfactori i no satisfactori. El concepte de l’alienació del trebal és un concepte bàsic de la primera etapa de Marx. I també fa una denúncia del capitalisme, que ha situat el treball alineant com el treball. I el treball no assalariat, no productiu es considera no treball. En la segona etapa de Marx, aborda el treball alienant en el desenvolupament del procés productiu capitalista”.

“Millor parlar de classes treballadores en plural que de classes treballadora, ja que les classes treballadores històricament evolucionen”.

“Era impossible prendre consciencia de classe quan la gent treballava 12-14 hores cada dia. De fet, l’etapa menys rica en lliutes obrera està associada a jorandes laborals més llargues”.

“Actualment el capitalisme ha trobat un altre factor d’alienació: el consumisme en massa”.

Debat

Francesc Serés

“A La pell de la frontera intento explicar-nos a nosaltres a través dels immigrants gambians, malinesos, senegalesos… que van arribar al Cinca a mitjans dels anys 80″.

“Actualment no hi ha un discurs en la literatura del que representa el treball. Des que la literatura va quedar en mans d’unes editorials, de les universitats i de les llibreries, l’experiència del treball ha desaparegut de la literatura. L’editor: fa anys que no es relaciona amb ningú que treballi amb les mans”.

JL Martin Ramos

“S’ha produït una assalarització generalitzada del treball, també del treball intel·lectual i científic. Hi ha un sotmetiment de la producció intel·lectual als paràmetres que determinen determinats agents i ara el més important és aparèixer en catàlegs d’indexacions”.

“La filosofia ha de tenir molt clar el vesant experiencial i sinó és pura retòrica”

“Cal separar el concepte treball del concepte salari. La cultura dominant diu que el que no porta un sou a casa no val per res. Però cal reconèixer el valor del treball no productiu, com pot ser llegir poesia, fer macramé o passejar”.