Teresa Toda: “Els mitjans de comunicació han de tindre també una funció de control del poder”

¿Com s’articula el macrosumari que es desenvolupa a Madrid?

El macrosumari, que són realment sis sumaris diferenciats, està en diverses situacions: el sumari matriu, el 18/98, conté cinc peces, l’empresa Egin, l’organització política EKIN, la Fundació Joxemi Zumalabe, que treballa amb moviments socials i XAKI, una organització per donar a conéixer la realitat basca a l’exterior. Som 54 persones implicades, el judici va començar al Novembre, ja hi portem cinc mesos i es preveu que s’acabe passat l’estiu. Això suposa que la cinquantena de persones que hi estem implicades anem cada dilluns i tornem el dimecres amb tota la càrrega que suposa de situacions personals, de feina, de diners, etc.

Hi ha, però, altres sumaris oberts contra sectors de l’esquerra abertzale…

L’altre, el de les organitzacions juvenils es va celebrar l’any passat, va haver-hi una sentència condemnatòria per associació il·legal, amb condemnes (les més dures) de fins a tres anys i mig de presó, quan s’estaven demanant quatorze anys per integració. Els altres estan en una fase que no han arribat a judici, uns estan en fase d’instrucció i uns altres estan en situació d’espera a la resolució de la sala, el d’Egunkaria, de Gestoras pro-Amnistia, d’Uldalbitza i el que s’està convertint en un macrosumari en si mateix, que és el de les herriko tabernes i el de Batasuna.

Estem davant sumaris estrictament penals o, pel contrari, polítics?

Tos ells són sumaris absolutament polítics. No hi ha cap dels elements incriminatoris del que és un delicte de col·laboració o integració amb banda armada, no hi apareixen en tots els milers de fulls que tenen aquests macrosumaris, no hi ha armes, no hi ha explosius, no hi ha cap persona que haja donat suport o haja tingut a casa una persona implicada amb banda terrorista, no hi ha cap d’aquests elements que configuraria el que és el delicte de banda terrorista. Hi ha una aplicació extensiva d’una figura penal, que es diu col·laboració amb banda armada. Hi ha posicionament polític segons el qual tot el que tinga objectius que coincideixen amb ETA és ETA. L’anomenada teoria del polp: tu pots estar col·laborant o fins i tot ser participant o militant d’ETA sense saber-ho. Ho sap el jutje però tu no.

Són sumaris que es deriven s’una etapa molt determinada, on hi ha una confrontació i un conflicte polític que ve de lluny i que se solucionarà també, no sols amb la seua vesant jurídica, també en la vesant política.

Com creus que pot influir la nova etapa que s’obre al País Basc en els macrosumaris, especialment el vostre?

En la mesura que açò són processos polítics lligats a un conflicte polític, si es va resolent el conflicte polític, es resoldran també aquests processos; em sembla que tant el govern com el poder judicial espanyol tenen les eines per fer-ho, ara manca la voluntat. De tota manera, no hem de ser massa optimistes perquè pense que el govern encara té la temptació de condicionar l’esquerra abertzale i de que tots tinguem unes petites espases de Damocles penjant a sobre. En tots aquests macrojudicis, s’ha agafat a molta gent molt valuosa i que ara està una mica paralitzada perquè està, bé a Madrid, bé en un munt de processos pendents, el mateix Arnaldo Otegi té molts judicis encara per davant. Pense que s’haurà d’anar veient, però com tot procés polític, serà molt llarg, i açò també trigarà temps. Ara, és evident que des del nostre punt de vista, estem més tranquils amb l’actual situació que no amb la situació del PP. En la situació del PP, segurament estariem tots i totes ja a la presó, alguna raó hauria trobat perquè anarem tots a la presó… Si la nova situació té influència es veurà a la sentència, però de moment es manté, igual que es manté la dispersió, es mantindrà la situació de les persones que hem d’anar a Madrid setmanalment, amb tot el que això comporta…

Com arriba una periodista a un sumari d’aquestes característiques?

Perquè volien tancar l’Egin, clarament. Ens van agafar al director que era Javier Salutegi i a mi. La imputació contra nosaltres va ser que vam anar a fer una entrevista amb ETA que la Guardia Civil considera que era una reunió amb ETA. Serà la nostra paraula contra la seua. De fet, llegint l’auto de processament, l’auto del fiscal va més enllà, perquè s’està criminalitzant la línia ediorial del diari, es diu que era un diari que donava suport a l’autodeterminació, a la construcció nacional d’Euskal Herria, que denunciava la situació dels presos i la tortura… Tot això no hauria de ser delicte perquè són idees, però hi figura al sumari com elements incriminatoris. També diuen que si la secció de petits anuncis de l’Egin era utilitzada per comandos d’ETA per comunicar-se entre ells. És una cosa completament incontrolable i, a més a més, bastant ridícula, perquè si la gent del comando Madrid d’ETA es volguera comunicar és evident que no comprarien l’Egin perquè et marcava moltíssim. Estem en aquest sumari perquè es volia tancar l’Egin, es volia donar un colp molt fort a la llibertat d’expressió a Euskal Herria i desfer un projecte polític que reflexava un projecte periodístic que havia sorgit d’una necessitat d’un sector molt gran de la població basca i que a més a més era el reflexe d’un corrent d’opinió molt important i que era referencial pels altres corrents polítics també. Ho van tancar i ho van matar…

En la teua intervenció has parlat una mica sobre el tractament que fa la premsa espanyola del conflicte basc. Com ha evolucionat aquest tractament?

El periodisme que s’està fent sobre el País Basc encara no ha començat a evolucionar perquè majoritàriament a la premsa espanyola i a la premsa espanyola-dependent que hi tenim al País Basc i també ací als Països Catalans, el nacionalisme basc o català està absolutament qüestionat, degradat, considerat com una cosa antiga, que no té res que aportar a les noves situacions. Això és molt perillós perquè és una agressió a les idees, que sembla que en aquests darrers temps s’ha instal·lat una tendència que fa que opinió i informació estiguen molt barrejades a la premsa espanyola. Es fa una informació totalment opinada. Tota notícia referida a l’esquerra abertzale està farcida d’adjectivacions negatives que incideixen en les persones que llegeixen o escolten aquesta informació en un sentit negatiu, i llavors és fa més difícil que el lector o lectora es facen una idea clara dels fets. Una cosa hauria de ser l’opinió i una altra la informació, que hauria de ser el més asèptica possible, sempre sabent que cada mitjà d’informació té la seua ideologia, però això no pot portar-te a ocultar fets, a modificar-los o a qualificar-los. Hi ha cercles molt tancats d’opinió, les seccions d’opinió estan tancades a opinions diferents. Curiosament jo diria que la premsa nacionalista basca, Deia, Gara o Berria mai no han utilitzat la mateixa recepta en contra dels denominats “espanyolistes”.

I com penses que ha de ser el periodisme d’un periòdic abertzale com l’Egin?

Correm el perill, nosaltres també, de caure al seu parany, perquè fer aquesta distinció entre el que és un periodisme polític però jo considere que el periodisme d’El País també és polític. Com que els nostres surten amb corrents ideològiques més marcades es considera més polititzat però no oblidem que TVE és un instrument polític, que Tele 5 juga les seues “cartes” polítiques, o Antena 3, El País, La Vanguardia, etc. Hem de fer un esforç més gran per reflectir la realitat que tu reflecteixen a les teues pàgines estiga molt clarament diferenciada de l’opinió.

És clar que si un periodista d’El País i jo fem informació sobre la mateixa manifestació, no li donarem el mateix tractament però per mi sí que hauríem de donar les xifres, el que va succeir, etc, això si que hauria de quedar clarament reflexat en ambdues informacions. Estaríem fent bon periodisme. Pense que és interessant que es mantinguen aquests corrents d’opinió perquè són reflexe d’una realitat social que ho demana. L’Egin, quan el van tancar tenia una tirada d’uns 50.000 exemplars, això és molt a un país petit com el nostre. Nosaltres a l’Egin patíem un boicot institucional, no sols de les institucions espanyoles, de les basques també. Quan es va tancar l’Egin, el conseller Atutxa va dir que era un “ejercicio de higiene democrática”, i ara el seu partit està donant-nos un recolzament condicionat, però recolzament al cap i a la fi. Això és que hi ha una lògica i una evolució. Però si que em sembla interessant que es mantinga aquest tipus de periodisme, encara que tenim molta feina a fer per tal que no es veja com un diari de partit sinó com un diari que respon a un corrent ideològic ampli i que per això ha de donar cabuda en les seues pàgines a opinions molt diferenciades, i no sols informant de diferents rodes de premsa, actes institucionals o entrevistant polítics sinó també a les pàgines d’opinió. Jo no tindria cap  inconvenient en que un periòdic de l’esquerra abertzale publicara un article d’una persona del PSOE, però encara no he vist cap article d’una persona clarament del PNB o de Batasuna a El País.

L’Egin duia una línia molt marcada per la tasca d’investigació. Quina funció feia aquesta investigació?

Aquest periodisme responia a un afany de denúncia. Els mitjans de comunicació han de tindre també una funció de control del poder, que en aquest moments s’està perdent, bé, ara tenim a El Mundo amb la seua motxilla… (rialles). Però es veu que això no és periodisme d’investigació, sinó de fustigament polític per treure el PSOE del poder.

És una funció important, i per nosaltres ho era en la nostra feina, poder demostrar les corruptel·les que hi ha, fins i tot, a les nostres institucions al País Basc. És una llàstima que s’haja perdut perquè em sembla que aquesta pèrdua de periodisme d’investigació de qualitat està generalitzada, perquè es pot fer un periodisme anomenat d’investigació que no siga realment d’investigació perquè no arriba a les últimes conseqüències. En el nostre cas es va perdre quan es va tancar l’Egin, després es va fer Ardi Beltza, que anava en la mateixa línia, però també la van tancar.

Em sembla de tota manera que cal repensar-s’hi el periodisme d’investigació, perquè algunes coses que va fer l’Egin estaven molt ben fetes, i d’altres eren més fluixes. S’ha de pensar com es fa i amb quins objectius. S’Ha de tornar a pensar però això queda pel futur.