TMB: entre el búnquer i la màfia, la dignitat
L’Ajuntament s’agenolla davant del Mobile World Congress (MWC). L’emperador va nu i pacta un conveni amb GSMA, organitzador de l’esdeveniment, que mostra el grau de claudicació de les institucions.
La bèstia no en té prou i exigeix que els treballadors i treballadores del Transport Públic que s’atreveixen a fer vaga també s’agenollin. L’Ajuntament es mostra disposat a fer el que faci falta perquè així sigui.
Ressonen pels mitjans públics les paraules sagrades des de les talaies quan hi ha un conflicte: “responsabilitat” i “moderació”.
Ironies de la història: qui utilitza aquestes paraules ni és responsable ni moderat amb el diner públic del seu càrrec: sous d’entre 4.000 i 6.000 euros mensuals, cotxes oficials, taxis gratuïts, iphone6 amb línia pagada, targeta Or de Fira Barcelona, entrades d’espectacles gratuïtes, etc. Només els pobres renunciem a aquests privilegis que sempre hem rebutjat.
Els més “responsables” i “moderats” convergents, ciutadans, socialistes i peperos voten en el primer Ple del nou Ajuntament en contra de rebaixar-se ni un cèntim del sou. L’austeritat per als altres.
A la festa de la “responsabilitat” i la “moderació” no podia mancar la direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), el búnquer:
Són 571 membres de l’equip directiu fora de conveni. Els sous del búnquer? Resposta oficial i oficiosa: NO són públics per la Llei orgànica de protecció de dades. Estranya llei aquesta que només protegeix el búnquer.
Com sempre a la vida, les escletxes obren camí i el “responsable” i “moderat” exvicepresident executiu, Dídac Pestaña (PSC), l’any 2014 cobrava 80.000 euros l’any del bus i 81.000, del metro. L’any 7 de l’austeritat.
Què cobra el nou “responsable” i “moderat” conseller delegat, Enric Cañas (Entesa-ICV)? 105.000 euros l’any.
Què cobra el nou “responsable” i “moderat” adjunt del conseller delegat, Pau Noy (ICV)? 60.000 euros l’any.
Econòmicament, un del PSC val per dos d’ICV. Això és així a TMB.
La “responsabilitat” i la “moderació” no s’atura aquí i entra en la partida Joaquim Balsera, exalcalde de Gavà (PSC), com a director de màrqueting de TMB.
Els dos últims han entrat per via digital i no precisament 2.0. Més aviat via Aznar, el clàssic a dit de tota la vida.
La festa de la “responsabilitat” i la “moderació” ve de lluny i té molts participants. Dos exemples paradigmàtics de socialistes a TMB:
José Vicente Muñoz, exconductor, exregidor a l’Hospitalet, exdiputat a les Corts espanyoles. Al 2011 el PSC comença l’enfonsament i torna a TMB, però no com a conductor sinó com a adjunt de direcció. Encara hi ha classes…
Miguel Ángel Martínez, exgerent de l’Institut Metropolità del Taxi i exvicepresident del districte de Sant Martí i conseller municipal del PSC. Va treure el masclista que porta dintre i va escriure al seu facebook que Mònica Terribas era una “mal follada” per una entrevista a Montilla. Sorpresa, sorpresa!: va acabar de tècnic jurídic fora de conveni a TMB.
Com el búnquer és molt búnquer i té els diners públics a la seva disposició fa i desfà amb “responsabilitat” i “moderació” absolutes, com no podia ser de cap altra manera.
Com que la salut és el primer, els fora de conveni tenen la possibilitat d’una mútua de salut privada (DKV). Així mateix, la promoció del transport públic es realitza comprant 100 places de pàrquings per al personal de les oficines a un preu de 900.000 euros.
Com que la “responsabilitat” i la “moderació” en la promoció del transport públic és un eix central, el búnquer paga una empresa de transport privat (Autocares Congosto) per les oficines també a un preu de 170.000 euros l’any.
En l’apartat “el transport públic com a espectacle”, el búnquer es gasta 2.400.000 euros per tres autobusos biarticulats (800.000 per unitat per biarticulat, quan articulat té un cost de 330.000 euros) i decideix rotular cinc línies de la nova xarxa en la seva segona fase a un preu de 175.000 euros. Ja se sap que els veïns i veïnes saben quin autobús han d’agafar mirant els adhesius del costat del vehicle.
Com no pot ser d’altra manera, el búnquer necessita de la seva contrapart. De la màfia sindical. Com el PP necessita el PSOE.
El búnquer ha sigut sancionat per Inspecció de treball a pagar una multa pels endolls de familiars de sindicalistes (UGT i SIT) de busos a metro. Tranquils, no passa res. Tot surt de la caixa de diners públics. A pagar i a seguir manant.
El búnquer també va ser sentenciat amb UGT pel fet de regalar hores sindicals il·legals. Ja se sap que un sindicalista professional sense les seves hores sindicals no és res. La vaselina patronal té moltes varietats.
Com que el búnquer és molt generós amb la màfia sindical, va gastar-se 2.600.000 euros, sense cap obligació legal, perquè els seus sindicalistes de CCOO/UGT/SIT no perdessin cap afiliat ni cap vot en les eleccions sindicals següents. El búnquer sap que el fet de patrocinar la màfia és una inversió de futur a l’hora de signar convenis i de desmobilitzar animant a l’esquirolatge.
Com que la màfia és molta màfia munten un referèndum-tupinada on voten els directius fora de conveni.
Paròdies de la realitat patronal-sindical: els mateixos directius que han redactat el preacord de conveni, que estan a l’altra banda de la taula de negociació, voten per ratificar aquest preacord. Suposem, digue’ns llestos, que voten a favor. Aquests mateixos directius també voten a les eleccions sindicals. Torna’ns a dir llestos, però suposem de nou que voten la màfia sindical. O això indica l’urna de les oficines.
Com no podia ser d’una altra manera, el búnquer i la màfia sindical tenen resposta a TMB. Té un nom senzill, es diu dignitat i s’ha de batallar per ella cada dia.
Amb Xavier Casas de president de TMB i Joan Clos d’alcalde de Barcelona, la dignitat va aparèixer per fer vaga contra l’acomiadament de Pablo Díez, conductor acomiadat per, “suposadament”, haver robar 1,5 euros i suïcidat a causa del terrorisme patronal. Finalment, el búnquer va reconèixer que l’acomiadament havia sigut improcedent i va haver d’indemnitzar la família. Cap problema, el búnquer no posava els seus diners; ho feia amb diners públics.
Amb Assumpta Escarp de presidenta de TMB i Jordi Hereu d’alcalde de Barcelona, la dignitat va tornar a aparèixer per fer vaga per aconseguir dos dies de descans setmanal per als conductors i les conductores. Segons el búnquer, la fita era impossible i significaria l’enfonsament de l’empresa. Aquí continuem.
Amb Joaquim Forn de president de TMB i Xavier Trias d’alcalde de Barcelona, la dignitat novament va fer acte de presència per fer vaga contra l’acomiadament d’Andreu de Cabo i contra el robatori de la paga extra de Nadal. Finalment, un jutjat va sentenciar que el búnquer havia acomiadat il·legalment Andreu de Cabo utilitzant la repressió sindical i va haver de retornar la paga extra tres anys després.
Amb Mercedes Vidal de presidenta de TMB i Ada Colau d’alcaldessa de Barcelona, la dignitat un altre cop torna a ser present per fer vaga contra la política de privatització i austeritat del búnquer. El final encara és incert. Només una cosa és clara: la màfia sindical sempre fa d’esquirol.
Com que les “bones paraules” i les “bones intencions” del búnquer se les enduu el vent, millor que observem el pressupost d’autobusos de TMB:
Personal operatiu: 208.869.000 €, any 2015
Personal operatiu: 206.874.000 €, any 2016
Dos milions menys enguany assenyalen que el preacord de la màfia sindical li surt més econòmic al búnquer que el cost de personal de l’any passat. Invertir en la màfia sindical sempre surt econòmic a la patronal i molt car als treballadors i les treballadores.
La dignitat, sempre intacta, torna a estar en boca de tots. Alguns li demanen “responsabilitat” i “moderació”, però ella reivindica la fi de l’austeritat. La fi de quatre anys de congelació salarial amb recuperació del poder adquisitiu. La fi dels contractes precaris, temporals i parcials, que duren anys i que fan que la gent acabi abans els diners que el mes. La fi dels acomiadaments objectius de treballadors i treballadores quan estan incapacitades per continuar desenvolupant la seva tasca i que es llencen a la paperera de l’OTG. La fi de la privatització en el transport públic (T-Mobilitat, TRAM, Bus Nou Barris, L9/L10, etc).
Mentrestant, la nova presidenta de TMB repeteix com un lloro els discursos que li escriu el búnquer. Igual que feien anteriorment Forn, Escarp i Casas.
La presidenta del búnquer té tan apresa la lliçó que dijous, després que una assemblea general de metro digues unànimement noa la proposta del búnquer, ella va continuar dient que era el millor acord possible.
Ja se sap: algú fagocitat pel búnquer no escolta els treballadors i treballadores. De fet, li fa la feina de representació pública al búnquer.
Com que les coses del búnquer es mantenen com sempre, “atado y bien atado” que en dirien, es continua amb la política repressiva, s’han obert fulls d’aclariment amb amenaça de sancions contra vaguistes. El búnquer sap que la por i la divisió per promocionar a l’empresa són les seves millors armes i les utilitza sistemàticament.
El búnquer sap el que es fa i quan un directiu dóna l’ordre de “provocar” un conductor per sancionar-lo ―encara més i és descoberta públicament aquesta pràctica―,la seva reacció es sancionar amb quatre mesos sense feina i dos anys de presó dos treballadors per haver fet una roda de premsa on denunciàvem el cas. El búnquer torna a perdre els judicis i ha de tornar a pagar. Cap problema, el búnquer no posa mai els diners de la seva butxaca. La casa és gran.
El búnquer odia les vagues i encara odia més la dignitat. Per això va arribar un dia a denunciar-les com a il·legals. Va voler matar d’un cop la dignitat i les vagues i un cop més va perdre en seu judicial. El búnquer va haver de tornar a pagar amb diners públics.
Les empreses de TMB són de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Allà també hi ha actituds del búnquer. Ara hem pogut saber una de les seves:
El tresorer, el secretari, l’interventor, el coordinador general d’infraestructures i el coordinador general de l’oficina tècnica de gerència de l’AMB. Tots ells nivel A1 30, màxima escala funcionarial: engunay tindran un augment de sou de 7846,62 euros. El seu sou anual és de 75.941,48 euros. A l’expedient de la pujada salarial no n’hi ha cap justificació.
A preguntes de la CUP a l’AMB, Antonio Balmón (PSC), vicepresident executiu de l’AMB, va respondre que era un compromís personal seu. Ja se sap, el búnquer té molts compromisos. I amb els seus no falla mai.
Mentrestant, dintre d’aquest despropòsit de “responsabilitat” i “moderació”, el búnquer es nega a reunir-se i negociar amb els convocants de la vaga de bus.
El búnquer s’ha agafat com una paparra a les paraules d’Ada Colau (“no es negocia amb vaga”) i, en el bus, són plenament vigents. L’alcaldessa, la presidenta de TMB i el búnquer prefereixen pactar amb la màfia sindical. Surt més a compte per als de sempre, com sempre.
Com que “la història es repeteix dues vegades, la primera com a tragèdia, la segona com a farsa”,la presidenta de TMB es defineix a si mateixa, al seu perfil de Twitter, com a “roja” i diu que “és temps de lluita”, mentre es posa al costat del búnquer i la màfia sindical i contra els treballadors i les treballadores.
Algú de confiança, amb carinyo i tranquil·litat, li haurà d’explicar el paperot que està fent.
