TV3 al País Valencià: perill de mort
Aquil·les Rubio
El passat 27 d’abril, la resistència popular impedí el primer tancament del repetidor de TV3 a la serra de la Carrasqueta, al terme municipal de Xixona. Dues-centes persones es concentraren, al cim del mont i sota un intens aiguat, i impediren l’accés al repetidor de la Guàrdia Civil i d’un Funcionari del Jutjat. Ara, a finals de novembre, la Generalitat Valenciana reprèn la seua política contra la cultura catalana.
El Jutjat Número 1 d’Alacant emetia el passat 20 de novembre, a petició de la Generalitat Valenciana, una resolució que autoritzava l’accés al repetidor de la Carrasqueta, per tal de “procedir a l’execució forçosa de l’ordre de cessament de les emissions de televisió, mitjançant l’apagada i precinte dels equips corresponents”. Aquesta entrada a les instal·lacions del repetidor es produirà a partir del 28 de novembre, en una data desconeguda fins el moment i que la pròpia Generalitat Valenciana ha de concretar. Si res no ho impedeix, al sud dels Països Catalans deixarem de veure TV3, Canal 33, 300 i 3/24, les úniques emissions en català a l’espai audiovisual, tenint en compte el domini aclaparador de l’espanyol en les emissions de Canal 9 i Punt 2.
Després del repetidor de la Carrasqueta, espera el torn als del Montdúber, Bartolo i Perenxisa, amb la qual cosa l’apagada de les emissions en català al País Valencià seria total. Així mateix, l’entitat propietària dels repetidors, Acció Cultural del País Valencià, ha estat condemnada al pagament d’una multa de 300.000 euros, i potser no en siga l’única.
Els motius d’aquesta política contra la cultura catalana són diversos, però rauen en el profund espanyolisme i feixisme del Partit Popular al País Valencià, així com en la tebiesa i XXX del Psoe.
L’anticatalanisme, el fantasma de la invasió catalana, és una arma electoral que el PP sacseja al sud quan s’apropen unes eleccions que preveu disputades. Així va passar en la primavera, durant la campanya municipal i autonòmica, i torna a succeir ara, amb la campanya estatal en ple funcionament. Aquest electoralisme, totalment conjuntural, s’alimenta del projecte polític espanyol que defensen les elits dirigents del País Valencià. Un projecte que necessita de l’assimilació cultural, de la substitució lingüística i de la desaparició de qualsevol element català del mapa per a integrar plenament el País Valencià en la feliç Espanya. No és casual que els primers tancaments amenacen de produir-se al sud, el territori més vulnerable nacionalment parlant
L’odi a la cultura i a la intel·ligència subjau, així mateix, en les accions d’aquests governants, incapaços d’assumir una televisió de certa qualitat, però sobretot a uns telespectadors que li donen l’esquena a la seua proposta audiovisual que es concreta en un Canal 9 i un Punt 2 veritablement infames.
D’altra banda, existeix l’interès del PP de debilitar les estructures dels sectors del nacionalisme valencià que representa Acció Cultural. Una entitat profundament reformista, de tics dretans, complaent amb la socialdemocràcia espanyola (quan no còmplice), però que és capaç d’aglutinar i visualitzar l’oposició cívica al PP.
Però tampoc podem oblidar l’actitud hipòcrita del Psoe. Mentre la regulació de l’espai audiovisual és una competència estatal, assignada al Ministeri d’Indústria del barceloní i “socialista” Joan Clos, res ha fet des del Ministeri per aturar les amenaces a la desaparició de TV3 del País Valencià. Tan sols unes negociacions que permetrien la reciprocitat dels senyals televisius, amb la qual cosa al Principat tindrien la tremenda sort de rebre el senyal de Televisió Valenciana. Evidentment, els governants valencians no tenen cap interès en aquest aspecte, amb la qual cosa la posició negociadora del Ministeri és ben feble, deixant al descobert la seua nul·la voluntat política per permetre les emissions de TV3, tot el contrari que les institucions valencianes.
Així, mentre que als despatxos de Madrid se’n renten les mans, algunes institucions principatines governades pel mateix partit, entre elles l’Ajutament de Barcelona, anuncien la seua col·laboració per a pagar la multa imposada a Acpv. Mala consciència, diuen alguns. O fariseisme.
