Ucraïna: el govern ‘kamikaze’, els nazis útils i els oligarques que no han marxat mai
El govern ‘kamikaze’
“La llibertat té un preu”, va dir Barack Obama el passat 26 de març a Brussel·les. El primer ministre interí d’Ucraïna, Arseni Yatseniuk, va ser l’encarregat de passar la factura a Kíev: el govern acomiadarà 24.000 funcionaris, introduirà impostos al consum de tabac i alcohol per incrementar la recaptació fiscal, augmentarà els preus de l’energia fins a un 40% (com a mínim) i retirarà subvencions. Aquestes són algunes de les condicions del Fons Monetari Internacional (FMI) a Ucraïna perquè el país pugui rebre una ajuda de 19.000 milions d’euros i evitar la fallida.
Sobre l’economia pesa certament el llast de la corrupció i la falta d’inversions, i els recents esdeveniments han contribuït a empitjorar-la, enfonsant la divisa nacional, la grivna, als mercats internacionals. No sorprèn que Yatseniuk –o “Yats”, com li diu l’amic americà– qualifiqués al seu govern de “kamikaze”. Aquesta administració, d’una legitimitat qüestionable (doncs no ha estat sotmesa a cap votació), s’encarregarà d’aplicar totes les mesures d’austeritat amb la major celeritat possible. Fer marxa enrere, com han tingut ocasió de comprovar tants països on el FMI ha aplicat la seva teràpia de xoc, serà bastant més complicat. El govern ucraïnès també ha signat un acord de cooperació política amb la Unió Europea. Caldrà esperar quina és la resposta a unes mesures impopulars en una societat en tensió i que recentment ha vist com unes protestes amb un elevat grau d’organització acabaven amb el govern de Víktor Yanukóvich. Encara que potser no calgui esperar tant a veure-ho.
Els nazis útils
Oleksandr Muzychko, membre de la UNA-UNSO -una milícia feixista antirussa- i coordinador del Sector Dret, conegut entre els seus com ‘Sashko Billy’, va tenir sens dubte els seus 15 minuts de fama. No van ser certament gloriosos: en una sèrie de videos que van circular profusament a Internet se’l podia veure amenaçant a polítics i funcionaris amb tota impunidad, convertint-se en la cara més antipàtica de les protestes. Muzychko va jurar públicament combatre a “comunistes, jueus i russos mentre corri sang per les meves venes”.
El dia va arribar el passat 24 de març, quan Muzychko va morir abatut per la policia després d’un infructuós intent de detenció. Segons la versió oficial, els agents van respondre als trets de Muzychko mentre aquest intentava escapar de l’operatiu oficial. A les xarxes socials corre el rumor que fins i tot Dmitro Yarosh, el líder del Sector Dret, podria ser el següent.
Els “nazis útils” que els neoliberals van utilitzar com a ariet contra el govern van deixar de ser útils. Molt múscul, poc cervell, donen una mala imatge davant els socis internacionals i, per si no fos poc, saben massa sobre el que ha passat aquests últims mesos. El partit ultra i antisemita Svoboda, que controla quatre ministeris, la fiscalia i la vicepresidència, tampoc deu estar gaire content amb tenir un competidor per la dreta. L’aliança entre els neoliberals i els neofeixistes al govern compta amb bones cartes en aquesta lluita, perquè disposa de tot l’aparell repressor de l’Estat i el suport internacional d’Occident. Muzychko, al cap i a la fi un símbol, ha estat el cap de cavall que ha deixat el govern al llit dels ultres ucraïnesos. El ministre interí d’Interior, Arsen Avakov, va ordenar el passat 31 de març a la policia bloquejar l’hotel Dnipro, improvisada seu de de Sector Dret, i arrestar als sospitosos després d’un intercanvi de trets succeït unes hores abans a la Plaça de la Independència de Kíev. El missatge és clar: o desapareixeu o us integreu o sereu eliminats.
Els oligarques que sempre hi han estat
Els oligarques van ser, en bona mesura, els responsables del que ha passat a Ucraïna. No només per la corrupció: els seus interessos, pro-occidentals o pro-russos, i els seus respectius temors a no poder competir amb les multinacionals europees o russes i ser finalment absorbits si es produïa una integració en un o un altre sentit, van paralitzar durant anys la vida econòmica del país. El substrat popular de les protestes procedia sens dubte d’aquest malestar.
No obstant això, en les últimes setmanes hem vist com Petro Poroshenko, àlies ‘Chocolate King’ -Poroshenko és el propietari del grup Roshen, dedicat a la confiteria-, encapçala les enquestes d’intenció de vot per a les properes eleccions de maig. Poroshenko, que havia estat ministre de Comerç amb Yanukóvich i ministre d’Exteriors amb Timoschenko, també és el propietari del Canal 5 de televisió, que va donar una àmplia cobertura a les protestes. En segon lloc trobem a Yúlia Timoshenko. L’ex primera ministra ucraïnesa ja ha anunciat la seva candidatura a les eleccions presidencials. A Alemanya on, per cert, Timoshenko, rep tractament mèdic, el portaveu del grup parlamentari de l’Esquerra, Gregor Gysi, es preguntava no fa gaire per què les autoritats europees es van limitar a congelar els actius dels oligarques més propers a Yanukóvich i no, tenint en compte la seva responsabilitat, de tots els oligarques. Ara els comicis es decidiran precisament entre dos oligarques, mentre Europa amb el blat al sac i ben lligat mira cap a un altre costat. No lluitaven els ucraïnesos per millorar les seves condicions de vida? Objectiu frustrat. No lluitaven per treure’s del damunt l’odiada influència dels oligarques? Un altre objectiu frustrat. Benvinguts a Europa.
Article escrit originalment per a La Directa.
